"COL BELIERO", la derriero pastouralo de Sergio Arneodo, a tengu piaço lou lounq de l'uvern da Deinial à tout belìe. La journado centralo es ista lou 4 de genìe, qu'avén presenta la pèço à SANCTO LUCIO dal temp de S.Messo vesperalo. La charamaiavo sus la Coumboscuro - en temp sarvage!- e pourtàn la guiéiso èro bourra de gent vengu de tuchi i cant: i fraire patoisants de Grano, de Mairo, Varacho, Sturo, Cluzon; e aqui de Turin (numbrous e fidel coumo sempre i amis BRANDE', veraio "fiama che as destissa nen"!), dal Canavés, d'Aousto, de Pinerol, de Saluce (èren manca al derrìe moument sudtirolés e slouvén, per encauso dal marri temp); e i gent de Couni, ente avén prou de amis franq, que an coumprés dins i juste dimencioun e ténen d'à ment abou simpatìo al noste travai, riche de fe e d'ideal, bèn que paure de poussibilità materiale.
Aquel bèl vespre dal 4 de genìe avén remarca dins nostro guieiséto mountagnardo de la Coumboscuro touto na grande famiho, vengùo à nous dir: "Sen prochi de vous, sen uni à vous per la fe dins i valour genique de nosto terro e de la lengo anciano de la gent prouvençalo, ereitage d'un passa que s'òublido pa e fiamo d'un aveni que parlo d'Euroupo.
Gramacis, amis, sen esmougu! Que aquelo flamo nous estregne per sempre dins sa lusour de pouesìo!
commenta