Lo Cel! Lo Cel nos lo bòuquem jò mai.
La Terra! Manc. L'esquelenta, la jaia.
Nos l'ha facha cortil, cuna, demora,
meira, taula de charme, parilhaa.
Maiqu'a minjar: brotin, fuelhes, flhors, granes,
balins, reiçs, frucha, trìfoles, bolets.
Fin-di lhs àngels. Que sònen: grilhs, cigales,
òucels, babòlhes, parpalhòles, beals.
'Mbo nos, per nos, quoma nos, Cel e Terra
han aicì a mont, Jijin, mai de grinor.
Jò que pas mai vihen ni Cel ni Terra
El quò nos fai? lais e laiets dilhs Alps.
D'uelhs. Nos fan veire doblhi. Miralhs doblhs.
Dui Cels: un aut, un sot lhis flhors de lhs aigues.
Does Terres: una sobre, l'autra sot.
Nos, entre meds, quoma 'nte l'aire; bòuca
aquel òucel pendut al rai: al part;
bòuca: tot per portar son còrp, sa Terra
en Cel, e per portar son Cel, son arma,
doira chantoira tota salms e charmes,
en Terra, a dir: Fasetz quom'aquò, fraires,
mas mielh en dui: tu e Jijin d'amor.
commenta