Glossari di tèrmes adobrats dins la pública administracion
abilitacion abilitazione
1. Act que autoriza una persona a far un’activitat (per exèmple, la guida de veituras, l’ensenhament de la matemàtica).
2. Lo document que reconois la capacitat de far una cèrta activitat.
abitabilitat abitabilità
autorizacion relaissaa dal séndic o proprietari d’una maison. Lo séndic ditz que la maison pòl èsser abitaa en estant que existon tuchi lhi requisits igénics e de seguressa demandats da la lei.
abrogacion abrogazione
Eliminacion d’un act (per exèmple, una lei que elímina una lei precedenta, o un act administratiu a l’avança.
abús abuso
Accion d’un citadin contrària a la lei (per exèmple, es un abús edilici la construccion o la modificacion di trachs intèrns o extèrns d’una maison en contrast abo las leis sus l’edilícia).
abús d’ofici abuso d’ufficio
Accion complia da un dependent d’una pública administracion que profita de son poer per dalmatjar d’autras personas o per enrichir-se. L’abús d’ofici es un crime punit dal còde penal.
acòrdi de programa accordo di programma
Act abo lo qual qualqui ents públics (per exèmple: Region, Província, Comuna) s’acòrdon per realizar d’òbras públicas (per exèmple: aqüedòct, parcatge) o per fornir de servicis a lhi citadins (per exèmple: transpòrt).
acreditar accreditare
Versar un montant de sòuds sus un còmpte bancari o postal de qualqu’un.
acòmpte acconto
Pagament d’una part dal prètz en avança respèct al sald.
accès accesso
Drech d’intrar dins un luec determinat o d’aver determinaas informacions (per exèmple, l’accès a un document administratiu).
accès a lhi acts accesso agli atti
Drech di citatins (e decò di estrangiers) de conóisser lo contengut di documents administratius que lhi regardon.
acompliment adempimento
Activitat obligatòria.
acomplir adempiere
Far un’activitat obligatòria. Se lo citadin o la pública administracion devon far qualquaren e lo fan pas, autrament lo fan masque en part o en maniera mal facha, van encòntra a cèrtas consequenças jurídicas (per exèmple, lo pagament d’una contravencion, lo pagament d’un dan).
aderença aderenza
La vesinança entre dui edificis ajacents.
adiccionala addizionale
Taxa o empòsta extraordinària pagaa en mai d’una já prevista.
ad quem
Expression latina que signífica “al qual”, “dins lo qual”.
agibilitat agibilità
Act abo lo qual lo séndic que certífica que un edifici a lhi requisits de seguressa prevists da la lei.
agent agente
1. Qui complís un’accion.
2. Policiòt.
facilitacion agevolazione
Facilitacion, tractament de favor.
adjudicacion aggiudicazione
Act administratiu que declara lo vincitor d’una gara per la construccion de un’òbra pùblica o per una pública fornidura.
prèmi de remborsament aggio
Lo compens que receu qui es encharjat d’encaissar lhi tributs.
afinitat affinità
lo liam que s’establís, abo lo mariatge, entre una persona e lhi parents dal mariat.
placatge /afichatge affissione
Activitat de qui, après aver agut l’autorizacion de la comuna, buta las afichas dins de luecs públics.
albo di fornidors albo dei fornitori
Lista d’las empresas que vendon de bens o de servicis a las públicas administracions.
albo pretural albo preturale
Vedrina que se tròba dins lhi oficis de la comuna o de la Província, ente son expausats lhi acts administratius que devon èsser conoissuts da lhi citadoins (per exèmple, las deliberacions dal conselh comunal o las publicacions de mariatge).
albo professional albo professionale
Lista oficiala la quala es obligatòria per èsser inscrichs a fin d’exercitar determinaas professions somesas al contròl de l’Estat, dins l’interès dal citadin (per exèmple, l’albo di mètges, di arquitècts, di avocats).
alíquota / aliquòta aliquota
Percentatge, establit da la lei, que sièrv per calcular l’empòsta da pagar.
alienacion alienazione
Venda.
annèx / pèça joncha allegato
Document que acompanha una pràctica o una letra.
amenda ammenda
Montant de sòuds que chal pagar a una administracion pública en cas de contravencion.
amnistia amnistia
Lei abo la quala l’Estat, en cas excepcional, renóncia a aplicar las penas previstas per de crimes já comés.
registre de l’estat civil anagrafe
1. Ensem de registres que contenon las informacions relativas a las personas que iston dins una comuna (per exèmple: ente son naissuas, ente iston).
2. L’ofici comunal dins lo qual se tròbon lhi registres.
anullabilitat annullabilità
Situacion temporànea dins la quala se tròba un act ren valable que, totun, produi si efècts fins que un ne’n demande pas l’anullament.
anullament / anullacion annullamento
Act administratiu o judiciari que elímina un act precedent ren confòrme a la lei.
antimàfia antimafia
1. L’ensem d’las leis e d’las activitats adobraas per combàter la màfia.
2.Nom de la comission parlamentara que s’ocupa d’estudiar la màfia per la combàter.
antitrust antitrust
(o autoritat garanta): administracion que a lo dever de controlar que la concurrença entre las empresas se passe en maniera ben facha.
ancianitat anzianità
(o ancianitat de trabalh): períod de temp dins lo qual una persona a trabalhat en tant que trabalhador dependent.
apalt appalto
Contract abo lo qual la pública administracion ( o un privat) afida a una persona o a un’empresa la construccion o la gestion de un’òbra o de un servici. Chasque contract d’apalt abo la pública administracion es reglat da un’específica procedura que establís coma cernir la persona o l’empresa. Lo contract règla las relacions entre las parts, lhi poers de contròl de lapública administracion e lo prètz.
apèl appello
Act abo lo qual se demanda a un jutge de grad pus aut d’examinar (per sagelar) la sentença de un autre jutge.
apausar apporre
Butar, jontar. De costuma se ditz a propaus de una firma da butar a la fin de un document o de una declaracion.
consentiment acquiescenza
Acceptacion di efècts de un act de la pública administracion. Empacha de contestar, ente un moment successiu, lhi efècts d’aquel act, per exèmple abo un recors al jutge administratiu.
a quo
Expression latina que signífica “dal qual” e de bòts, impropriament, “da la quala”.
arbitrat arbitrato
Procedura que sièrv per resòlver una desputa sensa anar da un jutge, mas en confiant a una o pus personas (“arbitre”) lo poer de la decidar.
archiu archivio
1. Luec dins lo qual venon amassats e conservats cèrt’uns documents (per exèmple, lhi documents de l’Estat).
2. Ensem de documents conservats.
àrea fabricabla area fabbricabile
Pèça dessús la quala se pòl bastir.
àrea metropolitana area metropolitana
Territòri d’una granda vila e d’las comunas pròchas, que ven considerat coma un luec solet per de fins administrativas (per exèmple, per organizar lhi transpòrts).
àrea protejua area protetta
Luec de grand interès naturalístic, estòric o artístic que l’Estat protèg ( per exèmple, en butant una limitacion) per empachar que vene gastat o destruch.
arenil arenile
Plaja.
arrèst arresto
Pena que regarda l’èsser sarrats en preison.
arreondir arrotondare
Substituïr un numre decimal abo un numre entier per rénder pus fàcil lu càlcul (per exèmple, 15,50, se pòl arreondir a 16, o a 15).
ASL
Azienda Sanitaria Locale (fins al 1995 era sonaa USL). L’ensem d’las estructuras sanitàrias, d’un cèrt territòri (ospitals, ambulatóris, laboratòris, oficis), que fornisson de servicis a lhi citadins.
aspectativa aspettativa
Condicion dal trabalhador dependent que per un cèrt períod de temp laissa lo trabalh. Se pòl preneun’asspectativa per divèrsas rasons: per exèmple per malatia, o per mandat parlamentar (dins lo cas que lo trabalhador vene elejut al parlament), o per rejónher l’òme o la frema que es a l’estrangier. Durant l’aspectativa, lo trabalhador garda son pòst de trabalh.
assenh assegno
Document que representa un montant de sòuds.
assenh alimentar assegno familiare
Montant de sòuds que de costuma correspond an aquel necessari per viure. Lo pagon lhi familiars d’una persona que pòl pas se mantenir da soleta (per exèmple, lhi genitors devon assegurar a las mainaas minorenas lo necessari per viure).
assenh de desocupacion / assenh de caumatge assegno di disoccupazione
Montant de sòuds que l’Estat paga a qui a pas de trabalh.
assentiment assenso
Approvazione.
acentament accertamento
Activitat facha da lhi dependents públics, o d’autri subjècts encharjats da las administracions, per controlar se una lei es respectaa o se existon lhi requisits demandats da la lei per aver qualquaren
accession accessione
Una d’las manieras que la lei prevé per devenir proprietari. Se verífica quora lo proprietari d’una pèça deven proprietari de tot çò que lhi a dessús o dessot lo sòl d’aquesta (per exèmple, una maison, las plantas, un potz).
assessor assessore
Membre de la jonta. Lhi assessors comunals son nominats dal séndic, aquilhi provincials dal president de la Província e aquilhi regionals dal president de la Region. Lo séndic, lo president de la Província e e aquel de la Region an decò lo poer de gavar-lhi l’encharja.
assistença assistenza
Ajut, socors a qui n’a besonh.
associacion temporànea d’empresa associazione temporanea di impresa
Union de pus empresas que vòlon partecipar a una gara d’apalt, quora la gara prevé de requisits que las empresas da soletas an pas.
asta pública asta pubblica
Una d’las manieras abo la quala la pública administracion cièrn l’empresa privaa abo la quala far lo contract d’apalt per la construccion o la gestion de un’òbra o d’un servici públic.
atestat attestato
Document abo lo qual la pública administracion rend oficial un fach (per exèmple, un atestat de frequença d’un cors universitari declara oficialament que l’estudent a frequentat las leiçons d’aquel cors).
act atto
Activitat o document.
act administratiu atto amministrativo
Document de la pública administracion dal qual dependon cèrt’uns efècts jurídics.
act de concertacion atto di concertazione
Document aprovat abo la collaboracion de pus administracions (per exèmple, de dui ministres, o dal president dal president dal conselh e pus ministres).
act illécit atto illecito
Accion contrària a la lei. Se es contrària a la lei penala es un crime.
act notòri atto notorio
(o act de notorietat): declaracion que una persona, dessot sa responsabilitat, fai derant a un públic oficial. La lei prevé que una declaracion faussa sie punia abo la pena de la reclusion fins a un an e abo una contravencion.
act processual atto processuale
Document relatiu a un procès.
act públic atto pubblico
Document d’una pública administracion o d’un autre subjèct (per exèmple, un notari o un autre públic oficial) autorizat a far aquò. Çò qu’es escrich dins un act públic deu considerar-se coma ver tant que una sentença d’un jutge l’aie pas declarat faus.
autenticar autenticare
Far declarar a un notari o a un autre públic oficial que la còpia d’un document correspond a l’original, o que una firma es d’una persona determinaa.
autocertificacion autocertificazione
Declaracion dal citadin que substituís cèrt’unas certificacions (per exèmple, la certificacion de naissença, de residença, dal títol d’estudi).
autoliquidacion autoliquidazione
Càlcul, fach dal mesme citadin, de çò que deu versar a l’Estat al moment de pagar las empòstas.
autonomia locala autonomia locale
Tèrme que índica en sens genéric las Regions, las Províncias, las Comunas e las Comunitats Montanas. Las autonomias localas an lo poer de complir en manirera autònoma las chausias relativas a la gestion de lor territòri.
autorizacion autorizzazione
Act abo lo qual la pública administracion consent a una persona de far una cèrta activitat second las règlas establias da la lei.
autotutèla autotutela
Principi jurídic que assigna a las administracions públicas una possession d’específic privilègi. De fach, las administracions pòlon anullar, modificar o revocar si mesmes acts unilateralament, sensa demandar lo consens di citadins interessats.
avent causa avente cosa
Persona a la quala es passat un drech de un’autra persona que se sòna avent causa (per exèmple, dins la venda de una maison qui la vend es lo donant causa, qui l’achata l’avent causa).
avocar avvocare
Assúmer las foncions d’un ofici subordinat.
aviament al trabalh avviamento al lavoro
Assuncion, embauchatge, engatjament.
avocatura /collège di avocats avvocatura
Ofici compausat d’avocats que s’ocupon de la defensa d’interès de l’Estat (avocatura de l’Estat) o de un ent (per exèmple, l’avocatura comunala).
empresa municipalizaa azienda municipalizzata
Específic tipo d’empresa, controlaa e dirijua da la comuna, que l’adòbra per donar a lhi citadins lhi servicis di quals an besonh (per exèmple: transports, la culhia di rèsts).
balneacion balneazione
Far lo banh dins l’aiga de la mar, d’un lac o d’un flum. De costuma se parla de defensa de balneacion per dir que es defendut de far lo banh.
band /cria bando
Comunicacion de la pública administracion per far conóisser a tuchi lhi citadins que se passa una gara o un concors (band de gara o band de concors). Normalament aquesta comunicacion es publicaa sus lhi jornals e sus la gazeta oficiala e conten totas las informacions útilas per partecipar.
barriera arquitectònica barriera architettonica
Qual se sie constuccion (per exèmple, un’eschala, un marchapè) que empache o que rende difícil lo passatge d’las personas invàlidas.
basa empausabla base imponibile
Lo montant de totas las intradas que sièrv per calcular quantas empòstas chal pagar.
basa pensionabla base pensionabile
Ans de trabalh e d’intradas per las qualas se càlcula la pension.
belessa naturala bellezza naturale
Luec de grand interès naturalístic o artístic que l’Estat protèg (per exèmple, en butant un liam) per empachar que vene gastat o destruch.
ben ben
Causa, objèct.
ben mòble bene mobile
Causa que se pòl transportar.
ben immòble bene immobile
Causa que se pòl pas meirar fisicament, en tant que liaa establiment al terren (per exèmple, una maison).
ben públic bene pubblico
Causas de proprietat de l’Estat o de un autre ent públic. Entre aquestas, ben d’importança an lhi bens demanials que pòlon aparténer masque a l’Estat o a un autre ent públic (per exèmple, las plajas, las vias, lhi edificis militars).
beneficiari beneficiario
Persona a favor de la quala se fai o se dona qualquaren.
bilanç bilancio
Document ente son illustraas totas las donaas relativas al patrimòni de una pública administracion. En general, lhi ents públics que an un bilanç deprevision, dins lo qual son indicaas totas las despensas e las intradas que se cre deurèn èsser fachas, e un còmpte consuntiu, dins lo qual son illustraas totas las despensas e las intradas fachas realament ental cors de l’an.
bulletin / papier / bilhet / fuelh de còmpte corrent bollettino di conto corrente
(bulletin de c/c): Mòdul que sièrv per efectuar un pagament a lhi oficis postals.
bulletin oficial bollettino ufficiale
Publicacion periòdica dins la quala son reportaas las leis, lhi bands, lhi acts administratius pus importants per far-lhi conóisser a tuchi (per exèmple, lhi bulletins oficials de las Regions, di Ministèris.
bol bollo
1. Timbre que sièrv a rénder oficial un document.
2. Marca que demostra lo pagament de un’empòsta (per exèmple, lo bol de la patent).
BOC
Buono ordinario del comune. Son de títols de crédits de la comuna.
BOT
Buono ordinario del tesoro. Son de títols de crédit de l’Estat.
brevet brevetto
Document dal qual resulta que una persona a lo drech exclusiu d’esfruchar economicament un’invencion.
bòna fè buona fede
Lealtat de comportament.
bòna sortia buonuscita
Montant de sòuds que ven donat alhi trabalhadors dependents ental moment que van en pension.
buroctate burocrate
Dependenrt de la pública administracion.
burocràtic burocratico
Lengatge de la pública administracion.
burocracia burocrazia
Ensem d’las personas, di ofici e di procediments de la pública administracion.
calamitat naturala calamità naturale
Aveniment natural coma un terratrémol, una roïna, un escalhàs, que causa de destruccions e de dans.
calmier calmiere
Document abo lo qual la pública administracion establís lo prètz pus aut de venda de cèrt’uns bens de larg consum (per exèmple, lo pan, lo lach) per evitar que sie tròp aut.
cambiala cambiale
Document dal qual resulta que unsa persona deu donar de sòuds a un’autra persona.
chambra de comèrci, indústria, artisanat e agricultura camera di commercio, industria, artigianato e agricoltura
Ofici que representa las categorias dal comèrci, de l’indústria, de l’artisanat e de l’agricultura.
cànon / taxa / redevença canone
Montant de sòuds que chal pagar periodicament per l’usatge d’un ben (per exèmple, lo cànon d’afit) o d’un servici (per exèmple, lo cànon de la television).
caparra caparra
Montant de sòuds que, en qualque cas, una persona dona a un’autra al moment de la conclusion d’un contract (per exèmple, la caparra per l’achat d’una maison).
capitolat capitolato
Document dins lo qual son descrichas las obligacions (de natura jurídica e tècnica) der fach que deu realizar un apalt públic.
alinea / paragrafe / capvèrs capoverso
Chasque “a la linha” dins lo qual es partatjat un article de lei.
carta da bol carta da bollo
Fuelh de papier, sal qual lhi a imprimut lo timbre de l’Estat. Se adòbra per pagar un’empòsta; dins qualque cas son usatge es obligatòri.
carta de circulacion carta di circolazione
Document realissat da l’Ofici de la Motorizacion Civila dins lo qual son descrichs lhi trachs de la veitura.
cartèla exactoriala cartella esattoriale
Act abo lo qual la pública administracion ordina al citadin de pagar una talha o un’empòsta.
maison comunala / comuna / municipi municipio
Demora di oficis de la comuna.
caissa depòsts e prèstits cassa depositi e prestiti
Ent públic que prèsta de sòuds a un ent local, abo d’interés vantatjós.
caissa integracion ganhs cassa integrazione guadagni
Fond de sòuds gestits da l’INPS. Sièrv per garantir un salari a lhi trabalhadors que per un cèrt períod trabalhon pas (per exèmple, perqué l’activitat d’empresa da la quala dependon es istaa suspendua).
cadastre / cadast catasto
Registre de tuchi lhi bens immòbles que se tròbon dins la comuna o dins la Província, dal qual resulta lo nom di proprietaris e lor valor.
categoria protejua categoria protetta
Persona (per exèmple, invàlid, orfanèl) que l’Estat ajua en en lhi reservant un pòst dins lo sector públic e privat.
causa de servici causa di servizio
Procediment que sièrv al trabalhador que deven malate durant e a causa de son trabalh, per aver lo pagament de un ajut e de la pension.
caucion cauzione
Montant de sòuds que una persona depausa coma garancia de la serietat de un engatjament prés.
certificat certificato
Document abo lo qual la pública administracion declara de fachs determinats relatius a una persona (per exèmple, que es naissua, que es en vita, que es dins un cèrt luec, que es mariaa, que a de mainaas, que es decedua).
cessacion d’una relacion cessazione di una relazione
Fin, tèrme, conclusion de una relacion (per exèmple, la cessacion de la relacion d’embauchachatge).
cession volontària cessione volontaria
Situacion dins la quala lo proprietari vend son ben a la pública administracion per evitar l’expropriacion.
circulara circolare
(o tanben letra sirculara); comunicacion facha da un ofici a l’autre per donar d’instruccions o de clarificacions.
circonscripcion circoscrizione
Part d’un territòri.
circonscripcion comunala circoscrizione
Chascuna d’las zònas dins las qualas es partatjaa una comuna abo un baron d’abitants.
circonscripcion electorala cirscoscrizione elettorale
Chascuna d’las zònas dins las qualas es partatjat lo territòri de l’Estat per las eleccions políticas.
citadinança cittadinanza
Apartenença de una persona a l’Estat (per exèmple: citadinança italiana, francesa)
clàusula / clausa clausola
Part d’un contract.
CNR
Consiglio Nazionale della Ricerca. L’ent que mena e coordina las activitats de recèrcha scientífica en Itàlia.
forçat /coercitiu coatto
empausat abo la força o abo un provediment de un’autoritat pública.
còde de autoreglamentacion de la grèva codice di autoregolamentazione dello sciopero
Règla de comportament que lhi trabalhador s’engatjon a seguir per limitar lhi desaises que derivon a lhi citadins da la grèva.
còde de comportament di dependents públics codice di comportamento dei dipendenti pubblici
Ensem d’las règlas de comportament que tuchi lhi dependents públics devon respectar.
còde fiscal codice fiscale
Combinacion de 16 numres e letras que ven atribuïa a chasque persona e que l’indentífica, per de fins fiscalas, en maniera inequivocabla.
colaud collaudo
Verificacion facha da la pública administracion per controlar que lhi trabalhs fachs o lhi produchs achatats sien adapts a satisfar las exigenças.
collège collegio
Administracion caracterizaa da la presença de pus personas que devon decidar ensem (per exèmple, lo govèrn, lo conselh comunal, la comission edilícia comunala).
collocament / plaçament collocamento
Ocupacion, embauchatge.
collocament a repaus / plaçament a repaus / pensionament collocamento a riposo
Act de la pública administracion abo lo qual lo dependent es butat en pension.
cultivator dirèct coltivatore diretto
Qui cultiva una pèça abo son trabalh e aquel de sa familha.
comand comando
Situacion dins la quala se tròba lo dependent de iun’administracion quora ven mandat a trabalhar en cò de un’autra administracion.
combinat combinato
La règla que resulta da l’ensem de pus articles de lei.
comitat comitato
Grop dde personas que se organizon per rejónher una cèrta fin.
comitat interministerial comitato interministeriale
Grop de pus ministres reünit per coordinar l’activitat de si ministèris.
comma / paragrafe comma
Chascuna d’las parts dins la quala es partatjat un article de lei; de costuma es numeraa.
empausar / inflíger comminare
Preveire, menaçar una pena en cas de violacion d’una lei (per exèmple, per lhi crimes pus graus la lei empausa la preison a vita).
comissari ad acta / comissari a lhi acts commissario ad acta / commissario agli atti
Persona nominaa da una pública administracion, o da un jutge, per complir lhi devers que un’autra administracion a pas complit.
comissari liquidator commissario liquidatore
Persona nominaa da la pública administracion, o da un jutge, per liquidar, vénder lhi bens, pagar lhi creditors e resòlver la crisi d’las empresas que fan fan d’activitats de interès públic (per exèmple: bancas, asseguranças, cooperativas).
comissari extraordinari commissario straordinario
Persona nominaa dal President de la República per resòlver de situacions d’excepcion (per exèmple, per coordinar las intervencions públicas en cas de grau dangier natural, coma una roïna, o social, coma la màfia).
competença competenza
Capacitat de una pública administracion de complir e determinar d’acts.
Comunitat Montana Comunità Montana
Administracion que regropa las comunas d’una mesma àrea de montanha per favorir son desvolopament econòmic, defénder l’ambient e promòure al torisme.
concèrt concerto
Acòrdi entre doas o pus administracion per complir un act (per exèmple, ental cas que un’autorizacion ven relaissaa dal ministre per l’indústria de concèrt abo lo ministre per las finanças).
concession concessione
Act abo lo qual una pública administracion (que se sòna concedenta) dona a un privat (que se sona concessionari) lo poer d’exercitar de foncions d’interès públic (per exèmple, la concession per l’encaissament d’las empòstas), autrament lhi atribuís de drechs que derant avia pas (per exèmple, la concession de la citadinança).
concession de ben demanial concessione di bene demaniale
Act abo lo qual la pública administracion dona a un privat lo poer d’adobrar un ben dal demani (per exèmple, l’usatge de una plaja).
concession edilícia concessione edilizia
Act abo lo qual lo séndic autoriza una persona, darreire pagament d’una contribucion, a bastir, transformar o demolir un edifici.
concors públic concorso pubblico
Sistèma principal abo lo qual la pública administracion cièrn las personas da embauchar. Consist dins lo debanament de un exam (escrich e oral).
condon edilici condono edilizio
Lei extraordinària que dona la possibilitat, a qui a bastit un edifici en violant las leis edilícias, de butar-se en règla en pagant un montant de sòuds.
condon fiscal condono fiscale
Lei extraordinària que consent, a qui a pas pagat lhi tributs o que a fach de fautas dins lo pagament di mesmes, de butar-se en règla en pagant un montant de sòuds.
condon previdencial condono previdenziale
Lei extraordinària que consent, a qui a pas pagat lhi tributs previdencials, de butar-se en règla en pagant un montant de sòuds.
conferença de servici conferenza di servizio
Reünion a la quala partécipon lhi representants de pus administracions per discúter e resòlver de problèmas de interès comun.
conferença Estat Region conferenza Stato Regione
Administracion compausaa da tuchi lhi Presidents d’las Regions abo a cap lo President dal Conselh di Ministres. Re seünís periodicament per exprímer son avís sus de leis e sus d’autri procediments que regardon las Regions.
confiscacion /confisca confisca
Act abo lo qual son gavaas a una personsa las causas que son siervuas a complir un crime o las causas que son lo fruch de un crime.
conged congedo
Períod de temp durant lo qual lo dependent trabalha pas (per exèmple, per fèrias, per mariar-se).
ajustament conguaglio
Montant de sòuds que resulta da la diferença entre çò qu’es istat pagat e çò que un deu pagar efectivament.
CONI
Comitato Olimpico Nazionale Italiano. L’administracion que s’ocupa d’las activitats esportivas en Itàlia.
conservatòri conservatorio
Ofici que consèrva tuchi lhi acts relatius a lhi bens immòbles.
conselh consiglio
Administrasion sompausaa da pus personas que, normalament, exèrcita de foncions d’adreça e de contròl (per exèmple: lo conselh comunal, lo conselh escolàstic).
Conselh di Ministres Consiglio dei Ministri
Administracion compausaa da tuchi lhi ministres dal govèrn.
Conselh d’Estat Consiglio di Stato
Organ que a doas foncions: dona de veires jurídics al govèrn e a la píública administracion e jutja en grad d’apèl las sentenças di TAR.
CONSOB
Commissione Nazionale per le Società e la Borsa. L’administracion que contròla la Borsa e que s’ocupa per aquò de salvagardar lhi interès de qui fai d’investiments financiaris.
consòrci consorzio
Ensem de personas o d’ents que s’unisson per rejónher una fin comuna. Una d’las manieras adobraas da las comunas per donar a lhi citadins lhi servicis di quals an besonh (per exèmple, lhi transpòrts, culhia di rèsts).
costuma consuetudine
Comportament constant tengut da tuchi, dins la convincion que sie obligatòri.
consulença tècnica consulenza tecnica
Veire donat da un especialista o da un grop d’especialistas.
comptabilitat pública contabilità pubblica
Nòrmas e procediments que règlon las intradas e las despensas públicas e que estrablisson lhi critèris per la redaccion di bilanç públics.
contestacion d’adébit / notificacion d’acusacion / notificacion d’las colpas contestazione di addebito
Act abo lo qual la pública administracio comença un procediment diciplinari vèrs un dependent.
contra jus
Expression latina que signífica “còntra las règlas dal drech”.
contra legem
Expression latina que signífica “còntra la lei”.
contract collectiu de trabalh contratto collettivo di lavoro
contravencion contravvenzione
Crime previst da la lei, punit abo l’arrèst o lo pagament de un’amenda.
contribuent contribuente
Persona que paga un tribut.
contribucion previdenciala /contribut previdencial contributo previdenziale
Montant de sòus que lo trabalhador o lo dator de trabalh deu pagar a l’Istituto Nazionale della Previdenza Sociale (INPS) o a un autre ent per aver la pension.
contribucion d’urbanizacion / contribut d’urbanizacion contributo di urbanizzazione
Montant se sòud que qui bastís un edifici deu pagar a la comuna per contribuïr a lhi costs per butar en pè lhi servicis necessaris (per exèmple: jardins, vias, illuminacion pública).
convencion convenzione
Acòrdi o contract entre la pública administracion e un privat, o entre pus administracions públicas.
convivent convivente
Persona que viu ensem a un’autra.
CORECO
Comitato Regionale di Controllo. L’ofici regional que contròlalhi acts de lhi ents locals (Províncias, Comunas, Comunitats Montanas).
causa jutjaa cosa giudicata
Sentença definitiva, que pòl pus èsser revista da un autre giudice.
Cort di conts Corte dei conti
Organ, que contròla las despensas de lhi ents públics o jutgia lhi dependents públics que causon un dan econòmic a l’Estat, o jutja las causas en matèria de pensions públicas.
croseta crocetta
Crotz que un analfabeta escriu al pòst de la firma.
CSM
Consiglio Superiore della Magistratura. Garantís l’autonomia e l’independença di jutges.
curator falimentar curatore fallimentare
Persona nominaa dal tribunal per administrar lo patrimòni de l’empresa falia e per pagar lhi creditors de l’empresa.
curator d’incapable curatore di incapace
(o simplament curator): persona nominaa daun jutge per curar lhi interès de una persona incapabla de s’o far da soleta.
dan ambiental danno ambientale
dan que cèrt’unas activitats de l’òme causon a l’ambient natural (per exèmple, lhi bòscs, lhi flums, lhi animals; dins qualqui cas l’Estat e la comuna demandon un compens a qui a causat lo dan.
donant causa donante cosa
Persona que passa un drech a un’autra persona, que se sòna avent causa (per exèmple, dins la venda de una maison qui vend es lo donant causa, qui achata l’avent causa).
decadença decadenza
1. Pèrda de un drech degut o fach que una persona a pas exercitat per un cèrt períod de temp establit da la lei
2. (o tèrme de decadença): períod der temp dins lo qual se pòl exercitar un drech (per exèmple, lo drech de recórrer al TAR per demandar l’anullament de un act de la pública administracion.
decentrament decentramento
Forma d’organizacion de l’Estat que prevé la distribucion di devers entre lhi Ministèris, las Regions, las Províncias e las Comunas.
decorrença decorrenza
(o tèrme de decorrença): jorn dins lo qual un act comença son efèct.
decret decreto
Act oficial abo lo qual lo cap de l’administracion comúnica una decision (per exèmple, loministre pòl emanar un decret ministerial, o lo rector de l’universitat pòl emanar un decret).
decret legislatiu decreto legislativo
Lei dal govèrm sus la basa de una delegacion dal parlament.
decret lei decreto legge
Act dal govèrn en cas de necessitat e urgença. Per devenir lei lo parlament deu l’aprovar dins 60 jorns.
de cuius
Expression latina que ven adobraa per indicar la persona que laissa en eretatge.
delegacion delega
Act abo lo qual una persona o un’administracion pública autoriza qualqu’un autre a far qualquaren a son pòst.
delegacion de firma delega di firma
Act abo lo qual una persona autoriza qualqu’un autre a firmar a son pòst.
delegificacion deligificazione
Sistèma que lo Parlament adòbra per atribuïr a la pública administracion lo poer de reglar una matèria.
deliberacion deliberazione
Decision pilhaa, de costuma, en assemblea (Conselh Comunal, Conselh d’Administracion).
delict delitto
Crime previst da la lei, punit abo la reclusion o lo pagament de una multa.
demani demanio
Ensem di bens de proprietat pública (de l’Estat, d’las Regions, d’las Províncias e d’las Comunas) que pòlon èsser adobrats da tuchi (per exèmple: vias, plajas, pòrts).
denóncia denuncia
Act abo lo qual qui ven a conoissença de un fach contrari a la lei lo repòrta a la policia.
declaracion di revenguts / declaracion fiscala denuncia dei redditi
Declaracion que lhi citadins devon far a l’Estat chasque an per dir çò que ganhon e çò que an (per exèmple, una maison, una barca). Aquesta declaracion sièrv a calcular las empòstas da pagar.
depenalizacion depenalizzazione
Lei abo la quala cèrt’uns comportaments que fins an aquel moment eron considerats decrimes venon transformats en illécit administratiu.
derogacion deroga
Excepcion a una règla.
destitucion
Provediment abo lo qual lhi emplegats públics son exemptats da un’encharja o desembauchats.
detencion detenzione
1. Possession de una causa que aparten a un autre (per exèmple, una causa empremiaa que chal rénder).
2. Pena que prevé l’èsser sarrats en preison.
detraccion detrazione
Montant de sòuds da gavar al total (per exèmple, quora se pagon las empòstas, cèrtas despensas sanitàrias indicaas da la lei coma las despensas sanitàrias pòlon èsser detrachas).
declaracion de pública utilitat dichiarazione di pubblica utilità
Act abo lo qual la pública administracion declara que un’òbra que deu èsser bastia (per exèmple, un ospital, una via) es útila al citadin. Abo aqueste act la pública administracion apròva lo projèct de l’òbra, índica ente serè bastia e establís un tèrme dins lo qual chal començar l’expropriacion e entemenar lhi trabalhs.
declaracion substitutiva dichiarazione sostitutiva
Declaracion dal citadin que substituís un certificat (per exèmple, lo certificat de naissença, de residença, lo títol d’estudi).
defensor cívic difensore civico
Persona que receu las senhalacions di citadins sus lo marrit foncionament di oficis públics, fai de recèrchas e senhala lhi cas de marria administracion a lhi caps d’las administracions mesmas.
deferiment deferimento
Desplaçament de un tèrme a un jorn pus luenh dins lo temp.
intimacion diffida
avís abo lo qual la pública administracion órdina a qualqu’un de far o pas far qualquaren. Decò lhi citadins que atendon una decision de la pública administracion pòlon, après un cèrt períod de temp, envitar l’administracion a far çò que deu.
dimission dimissione
Renóncia a un’encharja, a un emplec (presentar, resignar las dimissions).
demora dimora
Luec ente una persona viu masquwe per un períod de temp limitat (per exèmple, la chambra de un aubèrge en ocasion de un viatge).
directiva comunitària direttiva comunitaria
Nòrma emanaa da l’Union Europèa. De costuma, per produire efèct du èsser actuaa da lhi Estats europèus.
dirigent dirigente
Emplegat públic que a la responsabilitat pus auta de un ofici administratiu.
disàbil disabile
Invàlid.
discreccionalitat discrezionalità
Possibilitat de la pública administracion o de un jutge de cernir entre diferentas solucions.
desdicha disdetta
Act abo lo qual una persona comúnica an aquela abo la quala a estipulat un contract que vòl pas lo renovar.
dessenh de lei disegno di legge
Proposicion de una nòva lei presentaa dal Parlament. Se lo Parlament l’apròva, deven lei.
dispensa dispensa
Act abo lo qual la pública administracion consent al dependent de pas far qualquaren que deveria far (per exèmple, l’administracion pòl dispensar dal trabalh lo dependent : dispensa per idoneïtat física; o qui es pas bòn a far si devers: despensa per incapacitat o bas rendiment).
disposicions d’actuacion disposizioni di attuazione
Nòrma que règla la maniera dins la quala deu èsser aplicaa una lei.
doana dogana
Ofici públic que se tròba a la frontiera de l’Estat (compren aquilhi dins lhi aeropòrts e dins lhi pòrts) e que a lo dever de controlar lo passatge d’las personas e d’las causas da un Estat a l’autre.
domicili domicilio
Luec ente una persona mena son activitat principala.
dominus
Expression latina que signífica “mèstre”. Índica de costuma la persona titulara de un drech.
excès de poer eccesso di potere
Marrit usatge dal poer fa part de un’administracion pública (per exèemple, lhi a d’excès de poer quora la pública administracion fai qualquaren per de fins diferentas d’aquelas previstas da la lei).
edilícia residenciala pública edilícia residenziale pubblica
Activitat de la pública adminidstracion que mira a favorir l’achat de maisons da part di citadins abo lhi revenguts pus bas.
efèct jurídic effetto giuridico
Resultat que la klei fai derivar da un fach o un act d’específica valor (per exèmple, da la naissença d’una mainaa deriva l’obligacion de lo soanh e dal manteniment; da un’expropriacion deriva la pèrda de la proprietat).
ent local ente locale
Administracion que fai referença a un territòri circonscrich. Lhi ents locals mai importants son las comunas e las Províncias.
equipollença equipollenza
Provediment abo lo qual la pública administracion declara que un at de un Estat estrangier a la mesma valor dal correspondent act italian (per exèmple, un diplòma, l’inscripcion a un albo professional relaissat da un Estat estrangier).
equo canone
Montant de sòuds, establit second de critèris determinats da la lei, que qui loa una maison deu pagar al proprietari.
erari / Tèsor públic erario
Índica en general lo patrimòni de l’Estat.
erogar erogare
Pagar o butar a disposicion un montant de sòuds o un’activitat (per exèmple, erogar un finançament, erogar un servici).
executivitat esecutività
Trach de lhi acts administratius, que prenon efèct dal moment que son emanats.
executorietat esecutorietà
Possibilitat d’las administracions públicas de far exeguir vite un act.
exercici financiari esercizio finanziario
Períod de temp (que normalament coïncid abo l’an solar) al qual se fai referença per la redaccion dal bilanç públic.
exercici públic esercizio pubblico
Luec dins lo qual tuchi pòlon intrar, ente se fan d’activitats comercialas o se vendon de marchandisas (per exèmple, un aubèrge o un òste).
denóncia / reclam / reclamacion esposto
Act mandat a un ofici per protestar còntra qualquaren o per demandar un fach passat.
expropriacion espropriazione
Procediment abo lo qual la pública administracion gava a un privat un ben per destinar-lo a una finalitat pública (per exèmple, far l’expropriacion de una pèça per construïr una via). La lei prevé que qui es istat expropriat recebe un montant de sòuds sonat indemnisacion.
extrach / relevat estratto
Document que reprodui en tot o en part un act original.
ex ante
Expression latina que signífica “da derant, coma derant”.
ex nunc
Expression latina que signífica “ da aüra, daus aüra”.
ex tunc
Expression latina que signífica “despuei, dempuei, d’enlora, daus l’ora”.
faldon / dossier faldone
Cartèla o boata que conten d’acts e de documents.
cas / situacion fattispecie
Cas concret que rintra dins la prevision de la lei.
factura fattura
Document que deu relaissar qui vend una marchandisa o que fai una cèrta activitat, a qui l’a pagat (per exèmple, l’avocat deu relaissar la factura al client). A valor fiscala.
fideüssion fideuzione
Act abo lo qual una persona lia son patrimòni o una part d’aqueste per garantir lo débit de un’autra persona. Se lo debitor paga pas, lo creditor pòl demandar, al debitor o a qui a donat la fideüssion, de pagar.
afit / loier fitto
Contract abo lo qual una persona dona temporaneament en usatge un ben (per exèmple, una pèça) a un’autra persona en chambi de sòuds.
fòrça pública forza pubblica
Tèrme que índica, en general, las intradas de l’Estat derivantas dal pagament di tributs. Ensem de personas a las qualas l’Estat confia lo dever de far respectar la lei (per exèmple, la policia, lhi carabiniers).
foncionari funzionario
Dependent de l’Estat o de un autre ent públic que a la responsabilitat de un ofici.
foncion funzione
Ensem di devers e d’las activitats atribuïas a un ofici.
gabinet gabinetto
Ofici compausat da lhi dirècts collaborators dal cap de una pública administracion (per exèmple, lo gabinet dal ministre, lo gabinet dal séndic).
gara gara
Meian que la pública administracion adòbra per cernir l’empresa o la persona pus adequaa a realizar un’òbra o far un servici.
garancia patrimoniala garanzia patrimoniale
Patrimòni dal debitor o d’un tèrç que sièrv a garantir un creditor. Se lo debitor paga pas, lo creditor pòl far vénder lhi bens dal debitor e tenir-se lo ganh.
gazeta oficiala gazzetta ufficiale
(o GU): publicacion oficiala de l’Estat italian ente son reportats lhi tèxts de totas las leis e di autri acts importants (per exèmple, las decisions e lhi reglaments de l’Union Europèa, lhi decrets ministerials, lhi bands de concors públics e qualqui anoncis fachs da lhi privat).
generalitats generalità
L’ensem d’las donaas biogràficas que identíficon una persona, nom, cognom, luec e data de naissença, residença.
gerarquia gerarchia
Relacion entre dui o pus oficis dont un a una posicion pus auta que lhi dona lo poer de donar d’òrdres e de controlar l’activitat de lhi autri.
jonta giunta
Organ que a lo dever de governatr un’administracion (per exèmple, la jonta comunala, provinciala o regionala).
jurisprudença giurisprudenza
Ensem d’las decisions pilhaas da lhi jutges (per exèmple, la jurisprudença civila es l’ensem d’las decisions di jutges civils).
justícia administrativa giustizia amministrativa
Ensem di instruments que lhi citadins an a disposicion per opausar-se alhi acts de la pública administracion que van còntra lors interès. Abo l’expression “organ de la justícia administrativa” venon indicats lhi jutges administratius (TAR e Conselh d’Estat).
graduatòria graduatoria
Lista de totas las personaas que an sobrat un concors o una gara, dins la quala son indicats lhi vincitors.
gravam / grèu / repròch gravame
Act abo lo qual se demanda a un jutge d’examinar la sentença d’un autre jutge.
idoneïtat idoneità
Lhi trachs necessaris second la lei per far un’activitat (per exèmple, l’idoneïtat a l’ensenhament).
illécit illecito
Act o comportament contrari a la lei.
illécit administratiu illecito amministrativo
Comportament contrari a la lei, menc grau de un crime, punit abo una sancion administrativa.
illegítim illegittimo
Act o comportament de la pública administracion contrari a la lei que règla sas activitacts.
immatricular immatricolare
Inscriure a un registre públic de personas o de causas (per exèmple, d’estudents, de soldats, de veituras) en las idendificant abo un numre o un autre element de reconoissiment (dich matrícula).
immòble immobile
Tot çò que se pòl pas trameirar fisicament, perqué es liat establiment al terren (per exèmple, una maison o una pèça).
emplec públic impiego pubblico
Relacion de trabalh abo una pública administracion.
assetament fiscal imponibile
Montant de tuchi lhi ganhs que sièrv a calcular las empòstas da pagar.
montant / soma importo
Montant de sòuds.
empòsta imposta
Montant de sòuds que un deu pagar a l’Estat o a un untre ent públic (per exèmple, a la comuna) per poler menar sas activitats (per exèmple, l’empòsta sal revengut d’las personas físicas deu èsser pagaa da tuchi, en proporcion al ganh).
empòsta de bol imposta di bollo
Empòsta que un deu pagar a l’Estat sus cèrt’uns acts (indicats dal Ministèri d’las Finanças: per exèmple, certificat, registre). Se paga abo las marcas da bol o directament a l’ofici dal registre.
empunhacion impugnazione
Act abo lo qual una persona interessaa demanda a un jutge de examinar un act adsministratiu o una sentença de un autre jutge).
inabilitat inabilità
Persona que lo jutge declara incapabla de defénder si interès.
inacompliment inadempimento
Qualquaren que un a lo dever jurídic de far e que es pas fach.
enchant incanto
Asta que se fai per vénder de bens, durant la quala lhi bens son assenhats a qui uefr lo prètz pus aut.
encartament / dossier incartamento
Ensem de documents relatius a un mesme cas tractat da l’administracion.
incitacion / incentiu / prèmi incentivo
Prèmi, de costuma en sòuds, que la pública administracion dona a si dependents per portar-lhi a trabalhar de mai e mielh.
incompatibilitat inccompatibilità
Defensa que la lei empausa a una persona de far al mesme temp doas activitats contràrias entre lor (per exèmple, una mesma persona pòl pas al mesme temp èsser séndic de pus comunas).
incompetença incompetenza
Situacion que se verífica quora un act administratiu es aprovat da un organ diferent que d’aquel previst da la lei (per exèmple, un act emanat dal séndic non pas dal ministre).
indemnitat indennità
Montant de sòuds que la pública administracion paga dins de cas determinats de la lei (per exèmple, lo dependent públic que a agut un incident saltrabalh,oun proprietari de una pèça en cas d’expropriacion).
indemnisacion / refacha indennizzo
Montant de sòuds que lapública administracion paga dins de cas determinats da la lei (per exèmple, lo dependent públic que a agut un incident sal trabalh, o lo proprietari de una pèça en cas d’expropriacion).
infraccion infrazione
Act o comportament contrari a la lei (per exèmple, un’infraccion al còde de la via).
injoncion ingiunzione
Òrdre.
INPS
Istituto Nazionale della Previdenza Sociale. L’ent públic que prové a donar la pension a lhi trabalhadors en cas d’invaliditat,vielhessa o mòrt. En cas de mòrt dal trabalhador, la pension tocha a lhi parents.
enquadrament inquadramento
Posicion que lo dependent públic ocupa dins la pública administracion per la quala trabalha.
insolvença insolvenza
Situacion dins la quala se tròba lo debitor quora pòl pas pagar si débits.
interdich interdetto
Persona que lo jutge declara dal tot incapabla de curar si interès.
interdiccion da lhi públics oficis interdizione dai pubblici uffici
Pena que gava a la persona interdicha cèrt’uns drechs (per exèmple, lo drech de votar, lo drech de presentar-se a las eleccions per èsser elejuts e aquel d’aver una relacion de trabalh abo la pública administracion).
interès moratòris interessi di mora
Tant de sòuds en pus que lo debitor deu donar se paga tard. Aquel tant pòl èsser proporcional a lhi jorns de retard.
entendua / ententa / acòrdi intesa
Acòrdi entre pus administracions o entre una pública administracion se un autre subjèct(per exèmple, l’entendua que rejónhon lhi sindacats e un ministèri per decidar un aument de salari).
ipotèca ipoteca
Act abo lo qual lo debitor (o una tèrça persona) lia un o pus bens immòbles (ben ipotecat) a garancia dal débit. La garancia prevé lapossibilitat per lo creditor de vénder lhi bens iopotecats per recuperar lhi sòuds prestats al debitor, se aqueste paga pas dins lo temp establit.
IRPEF
Imposta sul reddito delle personas Fisiche. L’empòsta que colpís lhi revenguts d’las personas. Deu èsser pagat chasque an e es calculat en proporcion al ganh.
instança / requèsta istanza
Demanda dirècta a un’autoritat per aver qualquaren.
ISTAT
Istituto Nazionale di Statistica. L’ent que s’ocupa de comptar e classificar las donaas relativas a las personas, a las causas e a las situacions que lhi a en Itàlia. Periodicament redig un somari di prètz o consum que sièrv per calcular lo tax d’inflacion.
institucion istituzione
Tipo d’organizacion adobraa da la comuna o da la Província per fornir a lhi citadins cèrt’uns servicis recreatius o culturals (per exèmple, musèus e bibliotècas).
instructòria istruttoria
Activitat menaa da un ofici de la pública administracion o da un jutge per amassar totas las informacions necessàrias a decidar una cèrta question.
iter legislatiu iter legislativo
Ensem d’las fasas necessàrias per arribar a l’emanacion de una lei (per exèmple; la proposicion, la discussion, la votacion).
ius aedificandi
Expression latina que signífica “drech de bastir”.
IVA
Empòsta sus la valor jontaa. L’empòsta establia da la lei en percentatge sus lo prètz de cèrt’uns bens e servicis.
trabalh públic lavoro pubblico
Activitat de construccion, manutencion, restauracion e demolicion d’òbras destinaas a un usatge públic (per exèmple: ospitals, escòlas, vias).
trabalh festiu lavoro festivo
Trabalh fach durant lhi jorns de fèsta (per exèmple, la diamenja).
trabalh extraordinari lavoro straordinario
Trabalh fach en mai de l’orari normal de trabalh.
lei de delegacion / lei d’abilitacion legge delega
Lei que conten lhi principis en basa a lhi quals lo govèrn deu emanar un decret legislatiu sus una cèrta lei.
lei quadre legge quadro
Lei que conten lhi principis generals que règlon una cèrta matèria.
lei regionala legge regionale
Lei emanaa da la Region.
legislator legislatore
Índica, en general, l’ent que emana una lei(per exèmple, l’Estat, o una Region).
legitimacion legittimazione
Situacion dins la quala se tròba una persona que a lo poer de complir cèrti acts.
legitimitat legittimità
Correspondença de un act o d’un comportament a la règla dal drech.
libret de trabalh libretto di lavoro
Document ente son escrichas totas las nòvas relativas al trabalh fach dal titolar dal libret (per exèmple: data de començament e de fin de la relacion de trabalh, nom dal dator de trabalh).
licença licenza
Act administratiu que dona la possibilitat a un privat de far un’activitat (per exèmple, la licença de durbir una botica).
licitacion privaa licitazione privata
Meian que la pública administracion pòl adobrar per cernir l’empresa pus adàpta quora deu far un apalt.
liquidacion liquidazione
1. Pagament (per exèmple, la liquidacion de la pension)
2. Supression de lhi ents públics que l’Estat cre inútils o que son dins una situacion de pèrda financiària.
lista de collocament lista di collocamento
Lista ente demandon d’èsser inscrichas totas las personas que cèrchon un trabalh.
locacion locazione
Contract abo lo qual una persona dona temporaneament en susatge un ben (per exèmple, una maison) a un’autra en chambi de sòuds.
lotizacion lottizzazione
Acòrdi entre lhi patrons de cèrt’unas pèça e la comuna, abo la quala lhi proprietaris an l’autorizacion a construïr en s’empenhant en chambi a construïr totas las òbras d’urbanizacion primària (per exèmple, las vias, l’aqüedòct, l’illuminacion pública).
majora etat / majoritat (atge de la) maggiore età
Atge a partir dal qual una persona aquista cèrt’uns drech (per exèmple, votar, prene la patent). Dal 1975 en Itàlia una persona rejonh la majora etat a dètz-e-uech ans.
malatia professionala malattia professionale
Malatia provocaa dal tipo de trabalh fach.
mandat de pagament mandato do pagamento
Òrdre abo lo qual la pública administracion confia a una banca o al tesorier lo dever de pagar qualqu’un per son còmpte.
mansion mansione
Lhi devers complits dal trabalhador (per exèmple, qui a la mansion de menaire guida la veitura de servici).
manutencion manutenzione
Activitat que sièrv a mantenir en bòn estat o a arranjar una causa o un edifici (per exèmple: un computer, un ospital, una maison).
marca da bol marca da bollo
Rectangle de papier semblable a un francobol, remés da l’Estat, que s’encòla sus un act, un document o una ricevuta per pagar l’empòsta de bol.
messo messo
(comunal, provincial): emplegat (de la comuna o de la Província) que a lo dever de liurar cèrt’uns acts administratius directament a las personas interessaas.
mesura de salvagarda misura di salvaguardia
Act abo lo qual lo séndic suspend la liberacion de la concession edilícia en atendent l’aprovacion dal plan regulator general e d’autri plans urbanístics.
mòble mobile
(o ben mòble): causa que se pòl transportar coma sòuds, òr o autra valor.
mobilitat mobilità
Sistèma adobrat dal dator de trabalh (la pública administracion o un imprenditor privat) per meirar si mesme dependents da un ofici a l’autre.
retard / demora mora
Retard dins l’acompliment de un’obligacion.
more uxorio
Expression latina que signífica “coma mariats”. Índica las coblas que vivon ensem sensa èsser mariaas.
multa / contravencion multa
Montant de sòuds que chal pagar a l’Estat coma pena per aver complit un delict.
municipal municipale
comunal.
non conformitat non conformità
Mancança de un o plus requisits, respèct an aquilhi demandats da una lwi o da un act administratiu.
notificar notificare
Fornir oficialament a qualqu’un un act administratiu o judiciari.
nua proprietat nuda proprietà
Proprietat de un ben dont un a pas la disponibilitat, daus que lo drech d’adobrar lo ben (drech d’usufruch) aparten a un autre subjèct.
nulla osta
Declaracion recebua abo la quala l’administracion pública afèrma que lhi a pas d’empachas a complir una determinaa activitat.
nullitat nullità
Lo defaut pus grau d’un act administratiu. L’act nul es, de fach, inexistent e produi pas d’efècts.
obligacion obbligazione
Situacion dins la quala doas o pus personas s’empenhon a donar o a far qualquaren.
oblacion oblazione
Pagament de un montant de sòuds que gava la contravencion.
obliterar obliterare
Timbrar qualquaren (per exèmple,lo bilhet dal tren) per que vene pas adobrat dui bòts).
obsolescença obsolescenza
Pèrda de valor.
ocupacion d’urgença occupazione d’urgenza
Act abo lo qual una pública administracion se rend patrona de una pèça o de un autre ben privat per realizar un’òbra pública. Lhi preced l’expropriacion.
ofèrta offerta
Busta que las empresas que partécipon a una gara d’apalt devon mandar a l’administracion. La busta conten las condicions a las qualas l’empresa es prèsta a trabalhar (projèct, temp e cost de l’òbra).
omission omissione
Pas far qualquaren que un a lo dever de far.
charja onere
Calquaren que chal far per aver un vantatge o per agir en drech (per exèmple, qui vòl bastir una maison a la charja de demandar la concession edilícia).
charja redusibla onere riducibile
Despensa, indicaaa da la lei, que se pòl gavar a las intradas per calcular las empòstas da pagar (per exèmple las despensas sanitàrias).
onorari onorario
Montant de sòuds que se paga a un libre professionista en chambi de son trabalh.
ope legis
Expression latina que signífica “second çò que dispausa la lei”.
òbra d’urbanizacion primària opera di urbanizzazione primaria
Trabalh que deu èsser fach necessariament derant la construccion de nòus edificis (per exèmple, las vias, l’illuminacion pública).
òbra d’urbanizacion secondària opera di urbanizzazione
Trabalh que sièrv a rénder un luec adaptat a las exigenças di abitants (per exèmple, la construccion d’escòlas, ospitals e jardins).
òbra pública opera pubblica
Construccion, volgua e realizaa da un ent públic, útila a tuchi lhi citadins (per exèmple: universitats, autostradas, ospitals).
opposicion opposizione
Act abo lo qual un citadin contèxta la validitat d’un act administratiu derant a la pública administracion que l’a fach.
opcion opzione
Chausia.
orari de trabalh orario di lavoro
Oras de la jornada durant las qualas lo dependent trabalha.
ordinança ordinanza
Act de la pública administracion complit per resòlver una situacion de necessitat e urgença (per exèmple, lo séndic pòl far un’ordinança dal blòc dal tràfic quora l’aire de la vila sie tan contaminaa da èsser danosa per lhi citadins).
òrdre dal jorn ordine del giorno
Lista di arguments que se afronton durant una reünion (per exèmple, l’òrdre dal jorn de l’assemblea de condomini, dal collètge di docents, dal conselh comunal).
òrdre públic ordine pubblico
Ensem d’las condicions que devon èsser respectaas da tuchi per garantir la normala, tranquilla convivença (per exemple, lo séndic pòl proïbir las manifestacions de plaça que crenh pòlen causar de desòrdre.
orgànic / personal organico
Numre de pòst de trabalhs que la pública administracion consídera necessària per far foncionar un ofici.
ostatiu ostativo
Çò que es d’empacha, d’empediment (per exèmple, la mancança de un’autorizacion es ostativa e rend impossibla la dubertura de una botica).
obtemperança / obediença ottemperanza
Execucion de un’obligacion.
par condicio
Expression latina que signífica “la mesma condicion” o “las mesmas condicions”.
parentèla parentela
Liam que lhi a entre genitor e mainat (que se sòna linha dirècta) o entre fraire, barba e nebot (que se sòna linha collaterala). La lei destria aquesti liams second lo grad de parentèla: paire e filh son parents de premier grad; dui fraire, o lo peté e lo nebot, son parent de second grad; reirepeté e nebot, o danda e nèça son parent de tèrç grad; dui cosin son parent de quatren grad.
avís / veire / vejaire parere
Opinion, conselh que l’administracion pública demanda a un’autra derant de sortir un act.
part time
Expression anglesa que signífica “a temp parcial”. Índica una relacion de trabalh abo orari reduch respèct an aquel normal (que ven definit “a temp plen”).
patronatge gratuït padronaggio gratuito
Servici que la pública administracion semon a lhi citadins pus paures. Garantís la possibilitat d’èsser defendut, dins un procès, da un avocat pagat da l’Estat.
patronatge legal padronaggio legale
Activitat facha da lhi avocats.
pact de rescat patto di riscatto
Acòrdi abo lo qual s’establís que qui vòl una causa a, après, la possibilitat de se la reprene en rendent lhi sòuds que a recebut.
pena detentiva pena detentiva
Períod de temp que una persona deu passar en preison perqué a comés un crime.
pena pecuniària pena pecuniaria
Montant de sòuds que una persona deu pagar perqué a comés un crime.
pendença pendenza
Situacion dins la quala un drech produi pas si efècts perqué se son pas encara realizaas totas las condicions demandaa.
pension pensione
Montant de sòuds que l’Eatat o un autre ent públic o privat dona a una persona quora aquesta trabalha pas pus.
pension de vielhessa pensione di vecchiaia
Montant de sòuds donat a qui a quitat de trabalhar perqué a rejonch l’atge pus aut que la lei prevé per trabalhar.
pension d’ancianitat pensione di anzianità
Montant de sòuds donat a qui quita de trabalhar après un cèrt numre d’ans, previst da la lei.
pension de guèrra pensione di guerra
Montant de sòuds donat a lhi soldats que son devenguts invàlids a causa d’las ferias o de malatias aguas durant la guèrra.
pension de reversibilitat pensione di reversibilità
Montant de sòuds donat a un eretier (òme, frema, o mainat) de una persona que deu recéber la pension).
pension sociala pensione sociale
Montant de sòuds donat a totas las personas que an complit 65 ans d’etat e que an pas un’intrada sufisenta per viure. La pension sociala beico pas lo trabalh fach.
perencion
Extincion de un procès adminidstratiu. Se verífica quora dins lo procès degun complís un act per dui ans consecutius.
periculum an mora
Expression latina que signífica “perilh que deriva da un retard”. Índica lo prerilh que lhi temps lòngs de un procès produen un dan.
períod de pròva periodo di prova
Períod de temp durat lo qual una persona trabalha a las dependenças de un emplegaire, sensa èsser encara embauchat definitivament.
perit perito
Persona especializaa dins una matèria que lo jutge o la pública administracion demanda per aver son avís.
perícia perizia
Relacion presentaa da un perit a la fin de son encharja.
permés de sojorn / permission de sojorn permesso di soggiorno
Autorizacion a viure per un períod de temp dins un autre Estat per estudiar o trabalhar.
persona jurídica persona giuridica
Expression que índica en general una societat, un’associacion, una cooperativa e totas las organizacions compausaas da pus personas.
pre tabulas
Expression latina que signífica “coma resulta da lhi acts”.
pertinença pertinenza
Causa a servici de un edifici o d’una pèça (per exèmple, un parcatge es la pertinença de una maison).
plan regulator general piano regolatore generale
(o simplament plan regulator): act abo lo qual decida coma adobrar son territòri (per exèmple, índica ente bastir las maisons, las escòlas, lhi ospitals, las indústrias e ente lhi aurè lhi jardins o lhi parcatges).
plan urbanístic piano urbanistico
Act abo lo qual lhi ents públics (Regions, Províncias, Comunas, Comunitats Montanas) decidon coma adobrar lor territòri.
planta orgànica pianta organica
Tabèla dins la quala chasque administracion pública índica lo númre total di pòsts de trabalh di quals chasque ofici a besonh.
plic plico
Letra, envolopa o paquet que deu èsser liuraa o enviaa.
potestat di genitors potestà dei genitori
Ensem di devers e di poers que lhi genitors an sus lhi filhs minorens.
prassi prassi
Usança seguia da un ofici (per exèmple, pòl èsser una prassi de un ofici aquela de acceptar las demandas da part di citadins decò per telèfon).
pràctica pratica
Ensem de documents relatius a un mesme cas.
precedent precedente
Decision pilhaa ental passat da un jutge o da una pública administracion per resòlver un cas parier an aquel dont se discut.
prefèct prefetto
Representant dal govèrn dins chasque Província. A lo dever de coordinar lhi oficis estatals e lhi ents locals dins la Província. Es decò responsable de la pública seguressa e, per aquò, coórdina las fòrças de policia.
prelacion prelazione
Drech que una persona a d’èsser preferia a un’autra per far o per achatar qualquaren.
prescripcion prescrizione
Pèrda de un drech. Aven quora una persona adòbra pas son drech per un períod de temp determinat da la lei (per exèmple, se qui a drech a la compensacion d’un dan e la demanda pas per dètz ans, pòl pas pus far-lo perqué lo drech es istat prescrich).
presompcion presunzione
Fach considerat coma ver sensa que sie necessari provar-lo.
pretor pretore
Jutge.
previdença sociala previdenza sociale
Ensem d’las activitats que la pública administracion adòbra per donar a lhi citadins l’assistença necessària, en cas de besonh (per exèmple, en cas de malatia, pauretat).
privatizacion privatizzazione
Venda a lhi privats de bens (per exèmple, en cas, de malatia, la pauretat).
privatizacion de públic emplegat privatizzazione di pubblico impiegato
Expression adobraa per indicar que la relacion de trabalh abo la pública administracion (públic emplegat) es devengua semblabla a la relacion de trabalh abo lhi privats.
procediment administratiu procedimento amministrativo
Ensem de lhi acts e d’las activitats fachas da la pública administracion a fin d’adobrar un act final (per exèmple, un’autorizacion, un contract, una convencion).
procediment disciplinari procedimento disciplinare
Ensem de lhi acts e d’las activitats que la pública administracion deu adobrar quora deu decidar se un siu dependent deu èsser punit perqué a violat las nòrmas que deu respectar.
procedura procedura
Ensem d’las leis que règlon una determinaa activitat (per exèmple, la procedura civila es l’encem d’las nòrmas que règlon lhi procès civils). De bòts aquesta paraula ven adobrat al pòst de procediment.
procès verbal processo verbale
(o simplament verbal): document que conten la descripcion de un fach avengut ental cors de una reünion (per exèmple,lo verbal de una reünion dal Conselh Comunal descriu o sintetiza totas las causas dichas o fachas duran la reünion).
procuracion procurazione
Act abo lpo qual una persona dona a un’autra lo poer de representar-la e de complir d’acts jurídics a son pòst (per exèmple, firmar un contract).
projèct de lei progetto di legge
(o dessenh de lei, o proposicion de lei): proposicion d’una nòva lei.
progression jurídica progressione giuridica
Passatge da una qualificacion de livèl pus bas a una de livèl pus aut, que l’emplegat públic obten après aver passat un concors apropriat.
promulgacion promulgazione
Act abo lo qual lo President de la República emana la lei, après que que aquesta es istaa aprovaa dal Parlament.
prorogacion / perlong / perlonjament proroga
Act que sièrv a eslonjar un tèrme (per exèmple, se una demanda deu èsser presentaa d’aquí al 1 de mars e l’administracion dona una prorogacion de un mes, vòl dir que la demanda polerè èsser presentaa fins al 1 d’abril).
proteccion civila protezione civile
Ensem d’las activitats que l’Estat mena per protèger lhi citadins en cas d’aveniments coma terratrémols o epidemias.
protocòl protocollo
1. Numre que la pública administracion assenha a tuchi lhi documents administratius per identificar-lhi.
2. Ofici que assenha lo numre de protocòl.
provediment / disposicion / mesura provvedimento
Act abolo qual la pública administracion decida.
pseudònim pseudonimo
Ren inventat.
publicacion de mariatge pubblicazione di matrimonio
Act dins lo qual son descrichs lhi noms de las doas personas que iston per mariar-se. La lei prevé que, derant dal mariatge, las publicacions sien expausaas dins l’albo pretòri de la comuna per almenc quinze jorns.
públic oficial pubblico ufficiale
Persona a la quala la lei confia determinats poers (per exèmple, son de públics oficials lhi pompistas, lhi séndics, lhi notaris).
qualificacion qualifica
Possession de trabalh que l’emplegat públic ocupa dins l’administracion da la quala depend. De fach, tuchi lhi dependents de una pública administracion son classificats en basa al trabalh que fan, a lor títol d’estudi, a lor experiença e a las responsabilitats que an per lor trabalh ( per aquesta rason se sòna decò qualificacion foncionala, relativa a la foncion que chasque dependent a dins son ofici).
querèla de faus querela di falso
Demanda adreçaa a un jutge a fin que declare que un act públic es faus.
questor questore
Cap de la policia dins una Província.
pension quiescenza
(o pension d’ancianitat): montant de sòuds que lhi dependents públics recebon da l’Estat quora quiton de trabalhar.
quitança quietanza
Ricevuta.
quorum
Numre mínim ( de vot o de personas que devon votar) previst da la lei per que una votacion sie valabla.
recomandaa raccomandata
Numre mínim (de vots o de personas que devon votar) previst da la lei per que una votacion sie valabla.
rason sociala ragione sociale
Nom d’una societat.
ratificacion ratificazione
Aprovacion, confermacion.
Ratificar ratificare
Aprovar, confermar.
ratio regis
Expression latina que signífica “l’esperit de la lei”.
crime / delict / malfach reato
Comportament proïbit da la lei penala. Qui complís un crime ven punit abo la reclusion o abo una contravencion, abo, l’arrèst o abo un’amenda.
recèder / renonciar recedere
Renonciar, tirar-se enreire (per exèmple, una persona recèd da un contract quora declara que vòl pas pus èsser part dal contract mesme).
renóncia recesso
Act abo lo qual una persona que a estipulat un contract declara que vòl pas pus èsser part dal contract mesme.
recidiva recidiva
Repeticion de un crime da part de una persona que es já condanaa per lo mesme crime.
reclusion reclusione
Pena que ímplica l’empreisonament.
referendum
Instrument previst da la Constitucion per consentir al citadin d’exprímer son pinion sus una lei.
refèrt referto
Relacion recebua da un especialista a la fin de son activitat.
registracion registrazione
Anotacion de un act o de una declaracion sus un registre públic.
reglament regolamento
Act administratiu que la pública administracion adòbra per disciplinar son organizacion (per exèmple, lo reglament edilici).
reglament comunitari regolamento comunitario
Nòrma emanaa da la l’Union Europèa que deu èsser observaa da tuchi lhi citadins europèus.
relata de notificacion relata di notifica
Document dal qual resulta lo jorn, l’ora e la persona a la quala es istat liurat oficialament (notificat) un act administratiu o judiciari.
relator relatore
Persona que a l’encharja de referir sus un cèrt argument.
relacion técnica relazione tecnica
Relacion que explica lo contengut o las rasons de las chausias de una decision (per exèmple, la relacion tècnica relativa a un projèct urbanístic).
renda catastala rendita catastale
Valor que la comuna assenha a chasque ben immòble second si trachs e que sièrv per calcular la taxa da pagar sus lhi bens.
requisit / qualitat / condicion / exigença requisito
Ensem de las condicions demandaas (per exèmple,per partecipar a un concors públic son demandaas determinats requisits, coma l’atge, o un diplòma).
requisicion requisizione
Act abo lo qual la pública administracion gava a una persona un siu ben per l’adobrar dins una situacion d’emergença (per exèmple, la requisicion d’aubèrges e de maison quora arriba un terratrémol).
residença residenza
Luec ente viu una persona.
responsable dal procediment responsabile dal procediment
Emplegat que a lo dever de curar un procediment administratiu e al qual se pòlon adreçar las personas que vòlon aver d’informacions sus aquel.
rectificacion rettificazione
Act que corrèg un act precedent.
rectificar rettificare
Corrèger, susbstituïr.
retribucion retribucion
Salari. Montant de sòuds que lo trabalhador receu per lo trabalh fach.
retroactiu retroattivo
Que val decò per lo passat.
revocacion revoca
Act administratiu abo lo qual la pública administracion elímina un siu act precedent.
revocar revocare
Eliminar una decision o un act administratiu abo un act successiu.
recors ricorso
Act abo lo qual un citadin demanda a l’administracion o a un jutge d’anullar o de modificar un act administratiu dalmatja si interès.
repeticion de l’indegut ripetizione di indebito
Drech que a una persona de far-se rénder lhi sòuds se a pagat qualquaren que deu pas.
repaus setmanier riposo settimanale
Jorn de la setmana (normalament la diamenja) dins lo qual lo trabalhador a lo drech de ren trabalhar.
recompensa ricompensa
Montant de sèouds que la persona que a causat un dan deu donar a qui l’a subit.
rescat d’las contribucions riscatto contributi
Possibilitat que la lei dona al trabalhador de pagar las contribucions per cèr’uns períods de temps durant lhi quals a pas trabalhat. Lhi períods rescatats se somon a lhi ans de trabalh efectivament complits per la pension (per exèmple, se pòlon rescatar las contribucions relativas al períod dins lo qual lo dependent a fach lo servici militar o a estudiat a l’universitat).
resèrva de pòsts / resèrva de plaças riserva di posti
Pòst de trabalh que la lei resèrva a determinaas categorias de personas (per exèmple, invàlids, orfanèls, veves).
resèrva naturala riserva naturale
Luec d’específica beltat que l’Estat protèg en butant de liams per evitar que sie gastat.
resolucion de la relacion de trabalh risoluzione della relazione di lavoro
Fin de la relacion de trabalh.
resolucion dal contract risoluzione del contratto
Rescission dal contract.
restructuracion ristrutturazione
Modificacion de una stuacion existenta per la rénder pus adapta a de nòvas exigenças.
retengua ritenuta
Pèrda dal salari dal dependent que lo dator de trabalh reten dal salari o vèrsa directament a l’Estat per pagar las taxas a son pòst.
retengua d’acòmpte ritenuta d’acconto
Pèrda dal compens que l’empresa o la pública administracion paga pas a qui a fach lo trabalh, mas lo dona directament a l’Estat coma acòmpte d’las empòstas deguas de la persona que a trabalhat.
act rogat atto rogato
Act recebut da un notari.
ròtle exactorial ruolo esattoriale
Lista que conten lhi noms d’las personas que devon pagar lhi tributs.
sald saldo
Darriera rata d’un pagament.
sanatòria sanatoria
Act abo lo qual la pública administracion rend regularas de situacions contràrias a la lei (per exèmple, una sanatòria edilícia sièrv a regularizar lhi abús edilicis).
Sancion sanzione
Pena.
sancion administrativa sanzione amministrativa
Pena que, dins cèrt’uns cas establits da la lei, que pòl èsser aplicaa directament da la pública administracion quora un citadin respècta pas una nòrma (per exèmple, lo séndic pòl far destruire una maison bastia sensa lo permés necessari).
sancion disciplinara sanzione disciplinare
Act que sarra lo procediment disciplinari. Abo aqueste act lo dator de trabalh punís lo dependent que a agut un comportament malonèst sal pòst de trabalh.
aument de salari scatto di salario
Aument de la paga.
escritura privaa scrittura privata
Contract abo lo qual lhi privats règlon una relacion entre lor (per exèmple, lo contract d’afit de una maison).
secretari comunal segretario comunale
Dependent de l’Estat que cuerb lo ròtle de dirigent di oficis comunals. Entre las autras causas, a lo dever de donar de vejaires, d’escriure lhi verbals e las sesilhas d’las assembleas e d’estipular lhi contracts de la comuna.
secret d’ofici segreto d’ufficio
Obligacion di dependents públics e di trabalhadors autònoms de pas difónder de nòvas dont son venguts a conoissença a causa de lor trabalh.
seleccion selezione
Cernia facha a travèrs un exam o un concors.
sentença sentenza
Act abo lo qual lo jutge decida una causa.
sequèstre / sesia sequestro
Act abo lo qual lo jutge o la pública administracion gava a una persona la disponibilitat de un ben (per exèmple, lo séndic pòl ordinar lo sequèstre de un edifici que semelhe bastit sensa degun permés).
servitut servitù
Límit empausat sus un ben a vantatge de un ben diferent.
silenci silenzio
Comportament de un’administracion pública que respond pas a una demanda presentaa da un privat dins un cèrt tèrme establit da la lei. La lei en qualque cas consídera lo silenci coma una responsa positiva (silenci assentiment), en d’autri cas coma una responsa negativa (silenci refús).
sindacat sindacato
Associacion que cura lhi interès di trabalhadors.
societat società
Organizacion de pus personas que fan ensem un’activitat.
sobretaxa / sobretalha sovrattassa
Montant de sòuds que deu pagar en mai qui a pas pagat o a pagat en retard una taxa.
suspension sospensione
Interrrupcion temporànea.
substitut d’empòsta - deputat d’empòsta sostituto d’imposta
Dator de trabalh, que vèrsa directament a l’Estat las empòstas deguas dal trabalhador, en las retenent da son salari.
sobrempòsta sovrimposta
Montant de sòuds que deu pagar en mai qui a pas pagat o que a pagat en retard un’empòsta.
estandard / nòrma standard
Level, mesura, qualitat mesana (per exèmple, aut estandard de vita).
estat civil stato civile
Ofici que registra e certífica lhi principals passatges de la vita de una persona (per exèmple, la naissença, la citadinança, la mòrt). Quora, dins lhi documents administratius, es mencionat “estat civil” chal escriure se un es mariat o pas.
status
Ensem di drechs e di devers que derivon a una persona per lo fach d’apartenir a un grop (per exèmple, lo status de citadin).
estatut statuto
Act que conten las nòrmas fondamentalas que regardon l’organizacion e lo foncionament de un ent públic o privat.
estatut di trabalhadors statuto dei lavoratori
Lei que establís lhi drechs e lhi devers di trabalhadors e di dators de trabalh.
estipular stipulare
Firmar un contract.
subapalt subappalto
Contract abo lo qual la persona a la quala la pública administracion a donat en apalt un trabalh lo dona a son torn en apalt a un’autra persona.
succession successione
Passatge de un patrimòni, o masque de qualque ben, da una persona a un’autra.
suplença supplenza
Períod de temp dins lo qual una persona remplaça un’autra dins lo trabalh.
TAR
(Tribunale amministrativo regionale): tribunal que jutja las causas còntra la pública administracion.
tarifacion tariffazione
Prètz de cèrt’uns bens o servicis.
taxa / talha tassa
Montant de sòuds que se deu donar a l’Estat o a un autre ent públic per pagar un servici (per exèmple, la taxa sus la netessa urbana, o las taxas universitàrias).
tèrme termine
Escadença dins la quala quala se pòl o se deu far qualquaren (per exèmple, lo tèrme per la presentacion de una demanda).
tesoreria única tesoreria unica
Ofici ente la pública administracion depausa si sòuds. La tesoreria a decò lo dever de far lhi pagaments per còmpte de la mesma administracion.
tèxte únic testo unico
(o TU): recuelh de nòrmas relativas a un mesme argument.
estagi
Períod de temp dins lo qual una persona trabalha e al mesme temp apren un mestier.
títol de crédit titolo di credito
Document que representa un montant de sòuds (per exèmple, un assenh o una cambiala).
títol d’estat titolo di stato
Document que pròva que l’Estat a empremiat un montant de sòuds dal proprietari dal títol. L’Estat paga, a escadença periòdica, lhi interès sal montant recebut e après un cèrt períod de temp rend al proprietari la soma entiera.
títol d’estudi titolo di studio
Document que índica lolivèl d’instruccion de una persona (per exèmple, lo diplòma d’escòla mesana, d’escòla superiora, de l’universitat).
transcripcion trascrizione
Anotacion dins un act o dins un contract dins lhi registres públics.
transferiment trasferimento
Desplaçament de un emplegat públic da un ofici a l’autre o da luec a un autre.
transparença administrativa trasparenza amministrativa
Principi en basa al qual lhi citadins an lo drech de conóisser çò que fai la pública administracion.
tractament econòmic trattamento economico
Salari. Montant de sòuds que lo trabalhador receu per lo trabalh fach.
tractament de pensionament trattamento di quiescenza
Pension. Montant de sòuds que lhi dependents públics recebon da l’Estat quora quita de trabalhar.
tractament de fin rapòrt trattamento di fine rapporto
(TFR o liquidacion): montant de sòuds que lo dator de trabalh deu donar al trabalhador dependent a la fin de la relacion de trabalh.Per lhi dependents de l’Estat aquel montant se sòna indemnitat de bòna sortia.
tractativa privaa trattativa privata
Meian que la pública administracion adòbra per cernir l’empresa a la quala afidar un apalt.
retencion en servici ritenzione in servizio
Requèsta que lodependent públic que a rejonch l’atge per anar en pension pòl far a l’administracion per demandar de continuar a trabalhar (mas pas mai di 72 ans d’etat).
tractat trattato
Acòrdi entre dui o pus Estats sus de problèmas d’interès comun.
tribut tributo
Montant de sòuds que deu èsser pagat a l’Estat o aun autre ent públic. Son de tributs las taxas e las empòstas.
tutor tutore
Persona nominaa dal jutge per curar lhi interès d’una persona incapabla de s’o far da soleta.
oficial judiciari ufficiale giudiziario
Dependent públic que a lo dever de fornir (notificar) cèrt’uns acts judiciaris o administratius a las personas interessaas.
ofici dal cadastre / ofici dal cadast ufficio del catasto
Ofici que ten lo registre dal cadastre, lo garda, lo ajorna e dona d’informacions a lhi citadins.
ofici de collocament / ofici de plaçament ufficio di collocamento
Ofici públic que règla las assuncions di joves e di desocupats escrichs a una lista apropriaa.
una tantum
Expression latina que signífica “per un bòt” , “un bòt solet”.
Union Europèa Unione Europea
Union econòmica e política di Estats europèus (derant se sonava Comunitat Econòmica Europèa).
usatge cívic uso civico
Bens que apartenon a lhi citadins d’una cèrta comuna e que son gestit da la comuna mesma.
USL
Unità Sanitaria Locale. Dal 1995 es istaa transformaa en Azienda Sanitaria Locale (ASL).
usucapion usucapione
Una d’las manieras que la lei prevé per devenir proprietari de un ben. Se verífica quora qualqu’un a un ben per un períod de temp continuat, establit da la lei (per exèmple, la proprietat de una pèça s’aquista per usucapion après vint ans).
usufruch usufrutto
Drech d’adobrar un ben dal qual un a pas la proprietat, daus que aquesta aparten a un’autra persona.
vacatio regis
Expression latina que ven adobraa per indicar lo períod de temp (normalament de 15 jorns) durant lo qual una lei que es istaa aprovaa e publicaa sus la gazeta oficiala produi pas encara si efècts.
VEA
Valutazione di impatto ambientale. Lo procediment abo lo qual l’administracion verífica que la construccion de cèrtas òbras dalmatge pas l’ambient.
varianta variante
Modificacion de un plan urbanístic.
verbal verbale
vidimar vidimare
Butar un timbre o una firma sus un document per lo validar.
liam vincolo
Límit a la proprietat o a un’activitat privaa, contengua dins una lei o dins un act administratiu (per exèmple, lo liam ambiental empausat sus una pèça consent de bastir dessús la mesma).
vist / visat visto
Firma o timbre sus un document que pròva qu’es istat lesut e aprovat.
voltura voltura
Transferiment d’un contract o d’un act da una persona a un’autra. Quora un achata o un vend de maisons o de pèças chal registrar lo passatge de la proprietat (voltura catastala).
commenta