invia mail   

Neu

Neu

di Jean Michel Effantin

Neu
italiano La famiglia lessicale latina di nix, nivis « neve » e di nivere « nevicare » continua attraverso le principali designazioni occitane di questo fenomeno atmosferico così tipico della montagna alpina. Sono tuttavia in concorrenza nelle basse valli con dei derivati dal latino floccus.

Il rappresentante principale del primo tipo è neu [neou] che si trova localmente in Alta Valle Susa (a Melezet di Bardonecchia come neau [niaou]), e continuamente dalla Val Chisone (Pragelato, Usseaux e in bassa valle) alla Valle Stura (a monte di Vinadio). A Bellino la pronuncia è [neoou].
In Alta Valle Susa e Val Chisone, la forma regolare neu è spesso stata allineata sul modello degli altri sostantivi femminili in -a ed è diventata nea o neá : [nea] (Salbertrand, Sauze di Cesana), [nia] (Millaures), [niô, neo] (Fenestrelles, Roure), [neië, neio] (Rochemolles, Chiomonte).
La Val Gesso e la Val Vermenagna conoscono la forma etimologicamente parente la neviera (Valdieri [nivìaro], S. Anna [neviera]), o la nevera (Vernante e Limone [nuvera]). Sono derivate dal verbo nevar che continua la variante *nivare del latino classico nivere.

Il secondo tipo, la flòca, è comune col piemontese e si espande a partire dalla pianura, dalla Val Pellice (a Villar, ma neu ancora a Bobbio e Angrogna) alla bassa Valle Stura (Aisone, Demonte) : flòca [fioco, fioca] a Paesana, Frassino, Cartignano, Monterosso, ma anche [la floco] a Talucco in bassa Val Chisone.

Neu compare nei testi valdesi antichi : "en qual maniera es la neu en l'istat e la plòia en la meisson, enaicí la glòria es non-convenívol al fòl " [en cal maniera es la neo en l'ista e la ploya en la meyson, enaysila gloria es non-convegnivol al fol] « Come la neve d'estate e la pioggia alla mietitura, così l'onore non conviene allo stolto » (Prov. XXVI-1, Bibbia di Carpentras).

Le forme verbali corrispondono generalmente ai sostantivi. Nevar in Val Gesso e Vermenagna : [nevár] a Limone, [anvár] a Roaschia. Flocar a Aisone [fioucar], Villar Pellice [fiocâ], .... e Gran Dubbione [floucâ].
Più frequenti le locuzioni costruite con neu/nea : cheire nea in Alta Valle Susa ([chèir nea] a Millaures di Bardonecchia) e in Val Chisone (Fenestrelles : la chai neá [la chai niô]), venir neu in Val Chisone (Pragelato e bassa valle : la ven neu) e Val Germanasca, donar neu a Oncino (la da neu), cheire neu a Chianale, calar neu in Valle Stura e Val Grana.

Una forma molto originale, charamalhar , occupa la Val Varaita, la Val Maira e la Val Grana : [charamajar] a San Michele di Prazzo (dove lh si pronuncia [j] : vedere l'articolo SOLELH), [charamaiar] a Bellino, la charamalha [la tsaramaia] a Celle Macra, [charamaio] a Pradleves.
È una parola conosciuta anche nell'occitano di un'altra parte delle Alpi, in una piccola area isolata del Delfinato vicino alla vallata del Rodano, sotto le forme charmalhar e charmilhar. Probabilmente di origine pre-latina, una volta usata in tutto l'insieme alpino meridionale, charamalhar è regredito davanti ai concorrenti arrivati con la latinizzazione che l'hanno accantonata in queste due nicchie che le hanno consentito di sopravvivere fino ad oggi come testimonianza dell'antico vocabolario latino.

Il campo lessicale della neve è molto ricco, e non è tanto facile descrivere semplicemente o confrontare le fini sfumature di senso tra parole che sono spesso il frutto di una creazione lessicale locale abbastanza inventiva.

La neve viene giù sotto forma di flòcs « fiocchi » di neve [fioc] (Bellino, Monterosso), di valòsca, valòscha [valosha] (Vernante).
Quando i fiocchi sono radi, sono dei pelons (Monterosso), dei moschilhons (Rochemolles), e nevischiare si dice moschilhar [moushilhâ] (Salbertrand), moschilhionear (Rochemolles : la moschilhionea [la moushilhiounei]), charamusear (Bellino), charamalhevar (Monterosso), nevesquear (Vernante), nevruchar (Val Germanasca), esvalosquear (Robilante), bordinhar (Val Vermenagna, a Limone [sbourdinhor]), floquisnhar [fiouquisnhâ] (Robilante), floconear (Aisone : la floconea [la fioucouneo]), valoschear (Oncino : la valoschea [la valoustseo]).
Se il freddo è intenso, i fiocchi sono piccoli e duri, sono dei grums [grûs] (Val Germanasca), dei gresons (Bellino), de riseta [rizëtta] (Robilante).
Quando la temperatura è più calda, come alla fine dell'inverno, i fiocchi sono grossi e assomigliano a dei pezzi di tela fine, delle "patas " (Bellino) : sono dei bèls patàs (Bellino), dei patareaus (Pragelato : [pataraou], Fenestrelles [patariaous]), dei pataràs (Val Vermenagna, Limone [pateros]), dei paterlàs (Val Germanasca, Claviere), o dei parpalhons (Oncino), dei talabàs, dei chalabàs, dei talab (Bellino, Val Grana).

Se non nevica a lungo ha fatto solo un esbrelon, un eschabrèl, un espelòs (Bellino), o una berlacha (Vernante), e la comença de grisear (Monterosso : [griziar]) « il terreno comincia a diventare bianco ».
Per misurare la quantità di neve venuta giù, la nevaa (Bellino : [nevà]), si conta in travèrs de det o det, in cuc, in branc (Monterosso), in brancha (Oncino : [brantso], Bellino : [broncho]), en genolhaa / janolhaa (Bellino), in genolh (Monterosso), in correa. Quando nevica a lungo è un neveri (Val Germanasca : [nëveri]).
Secondo la temperatura la neve può essere, con tempo freddo, farinosa, o polvra (Bellino : [poulvro], Monterosso : [pouvro]), un polvrin (Robilante), o olvra (Oncino : [oûvro]), o, con tempo più caldo, marça, mòla, maca (Bellino).

Quando si cammina sulla neve fresca, questa si accumula a volte sotto le scarpe, forma las çocanhas [lei çocanhe] (Oncino), las garrolaas (Bellino), las chauçanhas (Aisone), los sabòts (Bardonecchia).
Per non sprofondare troppo nella neve, si possono mettere « le racchette » : las chàstoas (Bellino), las chàstrolas [tsòstroule] (Limone), chastoas [chatoua] (Val Germanasca).
Ma è meglio camminare nella peaa (Monterosso : [pia]), la traça « la pista battuta », o di far la chalaa (Salbertrand : [fâ la shelâ] ), di chalear (Bellino) con i piedi, o di « spalare la neve » palear (Monterosso : [paliar]).
Piace ai bambini « battersi a palle di neve » : tirar mots, se motassear (Bellino), tirar las molòtas [lei moulote] (Oncino), tirar-se malòtas [tirase malottë] (Chiomonte).

Quando l'inverno finisce, la neve fonde e la terrena « esce la terra » (l'aggettivo corrispondente es terren, terrena), o la fai de lunas, ma all'ombra la neve rimane ancora nei nevàs e nevassòls (Bellino), o neviers (Val Germanasca) « nevai ».

La neve ispira dei proverbi popolari : "Diu nos garde de la neu desembrina e dal mes de mai aub la brina " [dìou noû garde d'la neou dëzëmbrino e dâ mê d'mai oub la brino], "A Sant Luc, la neu es per lhi trucs " « la neve è sulle cime » (Val Germanasca) e "Se la neu vai al truc derant que la sia Sant Luc, l'uvèrn sarè pas brut " [se la neoou vai ei truc dron que la siò Son Luc, l'uvern sarè pa brut] (Bellino), "Quand la lhi a bien d'aulanhas, la lhi a bien de nea " [can la i a bien d'ourènha, la i a bien de nei] « quando ci sono tante nocciole, c'è tanta neve » (Bardonecchia).

occitan La familha lexicala latina de  nix, nivis « neu » e de nivere « cheire neu » se continua a travèrs las principalas designacions occitanas d'aquest fenomèn atmosferic tant tipic de la montanha alpina. Totun ilh son en concurréncia dins las bassas valadas abo de derivats dal latin floccus.

    Lo representant principal dal premier tipe es neu [neou] que se retròba localament en Val d'Ols (e al Meleset/Maresen de Bardonescha coma neau [niaou]), e d'en contuni da la Val Cluson (Prajalats, Usseaus e en bassa val) a la Val d'Estura (en amont de Vinai). A Blins la prononciacion es [neoou].
    En Val d'Ols e Val Cluson, la forma regulara neu es sovent estaa alinhaa sus lo modèl di autri substantius femenins en -a  e es devengua nea o neá : [nea] (Salbertrand, Lo Sause), [nia] (Milauras/Miarauras), [niô, neo] (Fenestrèlas, Roure), [neië, neio] (Ròchasmolas, Chaumont).
    La Val Ges e la Val Vermenanha conoisson la forma etimologicament parenta la neviera (Vaudier [nivìaro], Santa Ana [neviera]), o la nevera (Lo Vernant e Limon [nuvera]). Ilh son derivaas dal vèrbe nevar que continua la varianta *nivare dal latin classic nivere.

    Lo segond tipe, la flòca, es comun abo lo piemontés e s'eslarja a partir da la plana, da la Val Pelis (al Vilar, mas neu encara a Buebi e Angruenha) a la bassa Val d'Estura (Aison, Demont) : flòca [fioco, fioca] a Paisana, Fraisse, Cartinhan, Montrós, mas decò [la floco] a Taluc en bassa Val Cluson.

    Neu apareis dins lhi tèxts valdés ancians : "en qual maniera es la neu en l'istat e la plòia en la meisson, enaicí la glòria es non-convenívol al fòl " [en cal maniera es la neo en l'ista e la ploya en la meyson, enaysi la gloria  es non-convegnivol al fol] (Prov. XXVI-1, Bibla de Carpentràs).

    Las formas verbalas correspondon generalament ai substantius.     Nevar en Val Ges e Vermenanha : [nevár] a Limon, [anvár] a Roascha. Flocar a Aison [fioucar], Vilar (Pelis) [fioca], .... e Grand Dublon [floucâ].
    Pus frequentas las locucions bastias abo neu/nea : cheire nea en Val d'Ols ([chèir nea] a Milauras de Bardonescha) e Val Cluson (Fenestrèlas : la chai neá [la chai niô]), venir neu en Val Cluson (Prajalats e bassa val : la ven neu) e Val Sant Martin, donar neu a Oncin (la da neu), cheire neu a La Chanal, tombar neu, calar neu en Val d'Estura e Val Grana.

    Una forma ben originala, charamalhar , ocupa la Val Varacha, la Val Maira e la Val Grana : [charamajar] a Sant Michèl de Prats (onte lh se pronóncia [j] : veire article SOLELH), [charamaiar] a Blins, la charamalha [la tsaramaia] a Cèlas, [charamaio] a Pradlievi.
    L'es una paraula conoissua decò en occitan de l'autre caire de las Alps dins una pechita area isolaa dal Delfinat dapè la valada dal Ròse sot las formas charmalhar, charmilhar. Probablament d'origina pre-latina, un viatge empleaa dins tot l'ensem alpin meridional, charamalhar  a reculat derant de concurrents arribats abo la latinizacion que l'an acantonaa dins aquestas doas nichas que lhi an permés de sobreviure fins a encuei coma testimoniança de l'antic vocabulari alpin.

    Lo champ lexical de la neu es ben riche, e l'es pas tant facile de descriure simplament o de confrontar las finas nuanças de sens entre de paraulas que son sovent lo fruch d'una creacion lexicala locala pro inventiva.

    La neu chei sot forma de flòcs de neu [fioc] (Blins, Montrós), de valòsca, valòscha [valosha] (Lo Vernant).
    Quand lhi flòcs son rares, ilh son de pelons (Montrós), de moschilhons (Ròchasmolas), e cheire de neu se ditz moschilhar [moushilhâ] (Salbertrand), moschilhionear (Ròchasmolas : la moschilhionea [la moushilhiounei]), charamusear (Blins), charamalhevar (Montrós), nevesquear (Lo Vernant), nevruchar (Val Sant Martin), esvalosquear (Robilant), bordinhar (Val Vermenanha, a Limon [sbourdinhor]), floquisnhar [fiouquisnhâ] (Robilant), floconear (Aison), valoschear (Oncin : la valoschea [la valoustseo]).
    Se lo freid es intense, lhi flòcs son pechits e durs, ilh son de grums [grûs] (Val Sant Martin), de gresons (Blins), de riseta [rizëtta] (Robilant).
    Quand la temperatura es pus chauda, coma a la fin de l'uvèrn, lhi flòcs son gròs e semelhon a de tòcs de tela fina, de patas (Blins) : ilh son de bèls patàs (Blins),  de patareaus (Prajalats [pataraou], Fenestrèlas [patariaous]), de pataràs (Val Vermenanha, Limon [pateros]), de paterlàs (Val Sant Martin, Las Clavieras), o de  parpalhons (Oncin), de talabàs, de chalabàs, de talabs (Blins, Val Grana).

    Se la neu chei pas longtemp l'a fach masqu'un esbrelon, un eschabrèl, un espelòs (Blins), o una berlacha (Lo Vernant), e la comença de grisear (Montrós : [griziar]).
    Per mesurar la quantitat de neu qu'es chaüta, la nevaa  (Blins : [nevà]), la se compta en travèrs de det o det, en cuc, en branc (Montrós), en brancha (Oncin : [brantso], Blins : [broncho]), en genolhaa / janolhaa (Blins), en genolh (Montrós), en correa. Quand chei de neu ben longtemp, l'es un neveri (Val Sant Martin : [nëveri]).
    Segond la temperatura la neu pòl èsser, per temp freid, farinosa, o polvra (Blins : [poulvro], Montrós : [pouvro]),  un polvrin (Robilant), o olvra (Oncin : [oûvro]), o, per temp pus chaud, marça, mòla, maca (Blins).

    Quand un chamina sus la neu fresca, la neu se pren de viatges sot lhi chauciers, ilh forma las çocanhas [lei çocanhe] (Oncin), las garrolaas (Blins), las chauçanhas (Aison), los sabòts (Bardonescha).
    Per pas anar trò int dins la neu, un pòl betar las chàstoas (Blins), las chàstrolas [tsòstroule] (Limon), chastoas [chatoua] (Val Sant Martin).
    Mas l'es mielh de chaminar dins la peaa (Montrós : [pia]), la traça, o de far la chalaa (Salbertrand : [fâ la shelâ] ), de chalear (Blins) abo lhi pes, o de palear (Montrós :  [paliar]).
    A la mainaa agrada de tirar mots, se motassear (Blins), de tirar las molòtas [lei moulote] (Oncin), tirar-se malòtas [tirase malottë] (Chaumont).

    Quand l'uvèrn finís, la neu fond e la terrena (l'adjectiu es terren, terrena), o la fai de lunas,  mas a l'ombra la neu resta encara dins lhi nevàs e lhi nevassòls (Blins), lhi neviers (Val Sant Martin).

    La neu inspira lhi provèrbis populars : "Diu nos garde de la neu desembrina e dal mes de mai aub la brina " [diou noû garde d'la neou dëzëmbrino e dâ mê d'mai oub la brino], "A Sant Luc, la neu es per lhi trucs " (Val Sant Martin) e "Se la neu vai al truc derant que la sia Sant Luc, l'uvèrn sarè pas brut " [se la neoou vai ei truc dron que la siò Son Luc, l'uvern sarè pa brut] (Blins), "Quand la lhi a bien d'aulanhas, la lhi a bien de nea " [can la i a bien d'ourènha, la i a bien de nei] (Bardonescha).