invia mail   

Rosaa

Rosaa

di Jean Michel Effantin

Rosaa
italiano Rosaa continua il latino classico ros tramite un derivato popolare *rosata di identico senso « rugiada ».
La rosaa sono le fini gocce d'acqua che si formano per condensazione del vapore contenuto nell'aria sui vegetali più freddi, al mattino o alla sera. In condizioni di temperatura più bassa, la condensazione in ghiaccio produce la brina, sorta di rugiada gelata molto frequente d'inverno, o in particolari situazioni di freddo intenso la galavèrna, che copre di ghiaccio gli alberi o la superficie degli oggetti.

Rosaa [rouzà] è una parola diffusa in tutte le Valli a partire dalla Val Chisone. In Alta Valle Susa e nel brigasco è sostituita da aiganha, forma derivata da aiga e molto comune in occitano, dalla Provenza al Brianzonese e all'Ubaye : [eigannha] a Salbertrand, [eiganhë] a Claviere, [eganhë] a Rochemolles e [aiganha] in brigasco.
Il sinonimo serena è anche usato in Val Germanasca ([sëreno]), in Val Vermenagna (Robilante, Vernante : [sërèna], a fianco di la navai possibile variante di un precedente *l'aivana costruito su aiva " acqua " secondo lo stesso modello di aiganha.). Durmir a la serena [durmî a la sëreno] è « dormire all'aria aperta », perché così facendo uno si sveglia spesso trempe de l'aiganha [trëmpë dl'eigannha] (Salbertrand).

Quando la brina [brino] sta per formarsi, sta per brinar. Desbrinar si usa quando la brina fonde, o per analogia quando uno che ha assorbito troppo alcool riprende la sua lucidità. Quando è blanc de brina (Salbertrand) è una brinaa (Val Germanasca) o una brinada (Bellino, Monterosso).
L'occitano delle Valli conosce il suffisso -ada [ado], nonostante la sua base etimologica -ATA sia normalmente ridotta a -aa. Prestito del provenzale o in calchi dell'italiano adattati alla fonetica occitana, entra nella composizione di sostantivi a senso di collettivo, o per indicare il risultato dell'azione di un verbo, ... : a Bellino la brinada (da brinar), la calhada (da calhar), l'estelada (insieme di stelle), ...

La galavèrna (anche lo galavèrn a Monterosso) è una parola molto conosciuta nelle Valli, da Salbertrand a Vernante. Ha localmente come sinonimo la chalandra (Elva), lo chalandre [lou chalondre] (Bellino) d'etimologia oscura, e a Viozene, in terra brigasca, la gelabrina [gërabrina]. Un tempo freddo e umido è chalandrós a Elva.

Rosaa è attestata negli antichi testi valdesi : "lo miu chap es plen de rosaa e las mias sobrecelhas de las gotas de la nòit " [lo mio cap es plen de rosa e las mias sobercelhas de las gotas de la noyt] « il mio capo è bagnato di rugiada, i miei riccioli di gocce notturne » (Cant. V-2), "las nivolas ensem creisson de rosaa " [las nivolas ensemp creson de rosaa] « le nubi stillano rugiada » (Prov. III-20).

occitan Rosaa  continua lo latin classic ros a travèrs un derivat popular *rosata de mesme sens.

    La rosaa son las finas estiças d'aiga que se formon per condensacion de la vapor contengua dins l'aire sus lhi vegetals pus freids, lo matin o lo sera. Dins de condicions de temperatura pus bassa, la condensacion en glaç produi la brina, sòrta de rosaa gelaa ben frequenta en ivèrn, o dins de particularas situacions de freid intense la galavèrna, que cuerp de glaç lhi àrbols o la susfàcia di objèctes.  

    Rosaa [rouzà] es una paraula difusia dins totas las Valadas a partir de la Val Cluson. En Val d'Ols e en brigasc ilh es remplaçaa per aiganha, forma derivaa da aiga e ben comuna en occitan, da la Provença al Briançonés e a l'Ubaia : [eigannha] a Salbertrand, [eiganhë] a Las Clavieras, [eganhë] a Ròchasmolas e [aiganha] en brigasc.
    Lo sinonime serena es decò empleat en Val Sant Martin [sëreno], en Val Vermenanha (Robilant, Lo Vernant : [sërèna], a caire de la navai possibla varianta d'un precedent *l'aivana bastit sus aiva " aiga " segond lo mesme modèl qu'aiganha.). Durmir a la serena [durmî a la sëreno] es " durmir defòra d'una abitacion ", perque parelh sovent un se desvelha trempe de l'aiganha [trëmpë dl'eigannha] (Salbertrand).

    Quand la brina [brino] vai se formar, la vai brinar. Desbrinar es empleat  quand la brina fond, o per analogia quand un qu'a absorbat tròp d'alcool repren sa luciditat. Quand l'es blanc de brina (Salbertrand) l'es una brinaa (Val Sant Martin) o una brinada (Blins, Montrós).     
    L'occitan de las Valadas conois lo suffixe -ada [ado], ben que sa basa etimologica -ATA sia normalament reduch a -aa.  Emprúmi al provençal o dins de calcs de l'italian adaptats a la fonetica occitana, al intra dins las composicions de substantius a sens de collectiu, o per indicar lo resultat de l'accion d'un vèrb, ... : a Blins la brinada (da brinar), la calhada (da calhar), l'estelada (ensem d'estelas), ...

    La galavèrna (decò lo galavèrn a Montrós) es una paraula ben conoissua dins las Valadas, da Salbertrand al Vernant. Ilh a localament coma sinonime la chalandra (Elva), lo chalandre [lou chalondre] (Blins) d'etimologia escura e a Viosena, en terra brigasc, la gelabrina [gërabrina]. Un temp freid e umide es chalandrós a Elva.

    Rosaa es atestaa dins lhi ancians tèxts valdés "lo miu chap es plen de rosaa e las mias sobrecelhas de las gotas de la nòit " [lo mio cap es plen de rosa e las mias sobercelhas de las gotas de la noyt] (Cant. V-2), "las nivolas ensem creisson de rosaa " [las nivolas ensemp creson de rosaa] (Prov. III-20).