invia mail   

Laus

Laus

di Jean Michel Effantin

Laus
italiano Al latino lacus « riserva d'acqua, cisterna, vasca » si ricollegano le due parole occitane lac e laus « distesa d'acqua all'interno delle terre, generalmente naturale ».

Il tipo lessicale ora più diffuso è lac [lac], che si ritrova in tutte le valli, dal nord al sud, da Claviere a Vernante.

La forma laus sopravvive in Val Germanasca [laou], a Bellino, Entracque, ... con la pronuncia [laous], ma la toponimia attesta che era conosciuta una volta in altre valli.
Nell'Alta Valle Susa che usa oggi lac, la Valle Estreita [Val Etrëitë] « Valle Stretta » del Melezet di Bardonecchia è ricca di numerosi laghi : le Lau Verd [laou vê], le Lau dau Chardonet, Lau Blanc, e di laghetti : Los Lavichons.
A Usseaus in Val Chisone [lë loc] è la forma del sostantivo usato nella borgata " Laux " che tira chiaramente il suo nome [le Laou] dalla presenza del lago vicino. L'assenza della s finale in una parlata molto conservativa della Val Chisone, come nei diminutivi dell'Alta Valle Susa, lavichon, e della Val Germanasca, lo lauet [laouet], invita a scrivere le forme locali settentrionali lau.
In Val Germanasca si trovano lo Lau dal Bet, lhi Laus Borrèl, lo Lau d'Envia [laou d'Envìo], un laghetto è un lauet o un lauson.

Il toponimo Lauset, molto conosciuto nelle zone transalpine vicine come toponimo legato alla presenza di un laghetto (nome di comune nell'Ubaya, borgata del Monestier in Brianzonese), è anche attestato nelle Valli. Ma lauset può anche essere un derivato di lausa « pietra che si stacca a strati, usata per coprire il tetto delle case », come le bachàs daus Lausets [Laouzës] dell'Adreit di Oulx ben asciutto.

La famiglia lessicale latina di lacus comprende anche lacuna « cavo (umido) » : la toponimia attesta il suo continuatore occitano launa a Aisone (La Launa sotana, La Launa sobeirana) per indicare dei prati umidi sulle sponde della Stura.

A Claviere le lac è int [lë lac î in] « il lago è profondo » , ma a Bellino è fons. I due tipi lessicali, int al nord e fons al sud, dividono le Valli tra Val Pellice e Val Po.
A Rochemolles, Salbertrand, Fenestrelles [ins], Val Germanasca, int è aggettivo (generalmente int, inta ma invariabile in Val Germanasca) e avverbio : plantar las granas int « piantare i semi profondi ». In Val Pellice lo potz es anent [ lou pouss é anént] « il pozzo è profondo » (Giov. IV-11) nella traduzione del Vangelo di 1832 per Pierre Bert.
Fons (femminile fonza) conosce alcune varianti : fonçut [founçu] a Ostana e Oncino, fong [founc] (fonga) a Entracque e Robilante, prefond [prëfount] a Vernante. Le forme prefons e pregond si deducono da gli antichi testi valdesi : [al prefonç del mar] (Mat. XVIII-6, Carpentras), [las pregondeças de Dio] (Cor1 II-10, Carpentras).

occitan Al latin lacus « reserva d'aiga, cistèrna, tina » se restachon las doas paraulas occitanas lac e laus « estendua d'aiga a l'interior de las terras, generalament naturala ».

    Lo tipe lexical aüra pus difusit es lac [lac], que se retròba dins totas las valadas, dal nòrd al sud, da Las Clavièras al Vernant.

    La forma laus sobreviu en Val Sant Martin [laou], a Blins, Entraigas, ...  abo la prononciacion [laous], mas la toponimia atesta qu'ilh era conoissua un viatge dins d'autras valadas.
    Dins la Val d'Ols qu'emplea encuei lac,  la Val Estreita [Val Etrëitë] dal Meleset de Bardonescha es richa de nombrós lacs :  le Lau Verd [laou vê], le Lau dau Chardonet, Lau Blanc, e de pechits lacs : Los Lavichons.
    A Usseaus en Val Cluson [lë loc] es la forma dal substantiu empleat dins la borjaa " Laux " que tira clarament son nom [le Laou] dal lac vesin. L'abséncia de la s finala dins un parlar clusonenc ben conservatiu, coma dins lhi diminutius de la Val d'Ols, lavichon, e de la Val Sant Martin, lo lauet [laouet], invitaria a escriure las formas localas septentrionalas lau.
    En Val Sant Martin se tròbon lo Lau dal Bet, lhi Laus Borrèl, lo Lau d'Envia [laou d'Envìo], un pechit lac es un lauet [laouet] o un lauson.

    Lo toponime Lauset, ben conoissut dins las zònas transalpinas vesinas coma toponime reliat a la preséncia d'un pechit lac (nom de comuna nell'Ubaye , ruaa dal Monestier de Briançon), es atestat dins las Valadas. Mas lauset pòl totun èsser un derivat de lausa " peira plata que se destacha en lama, empleaa per cubrir las maisons ", coma le bachàs daus Lausets [Laouzës] de l'Adreit d'Ols ben eissut.

    La familha lexicala latina de lacus compren decò lacuna " fonza d'aiga " : la toponimia atesta son continuator occitan launa a Aison (La Launa sotana, La Launa sobeirana) per de prats e de sanhas sus las ribas d'Estura.

    A Las Clavieras le lac es int [lë lac î in] " lo fons dal lac es luenh de sa susfàcia ", mas a Blins al es fons. Lhi dui tipes lexicals, int al nòrd e fons al sud, partatjon las Valadas entre Val Pelis e Val Pò.
    A Ròchasmolas, Salbertrand, Fenestrèlas [ins], Val Sant Martin, int es adjectiu (generalament int, inta mas invariable en Val Sant Martin) e advèrbi : plantar las granas int. En Val Pelis lo potz es anent [ lou pouss é anént]  (Jan IV-11) dins la traduccion de l'Evangèli de 1832 per Bert.
    Fons (femenin fonza) conois d'unas variantas :  fonçut [founçu] a Ostana e Oncin, fong [founc] (fonga) a Entraigas e Robilant, prefond [prëfount]  al Vernant. Las formas prefons e pregond se deduson da lhi ancians tèxts valdés : [al prefonç del mar] (Mat. XVIII-6, Bibla de Carpentràs), [las pregondeças de Dio] (Cor1 II-10, Bibla de Carpentràs).