invia mail   

Nuech

Nueh

di Jean Michel Effantin

Nuech
italiano In occitano nuech/nueit perpetua l'accusativo latino noctem di senso identico.

La distribuzione geografica delle numerosissime varianti locali delle due pronunce di referenza [nùech]/[nueit] corrisponde alla presenza nelle Valli di due trattamenti del gruppo finale ( CT > -ch e -it : vedere l'articolo UBAC) , e alle diverse realizzazioni del dittongo ue e del trittongo uei , spesso ridotti nelle valli settentrionali e nelle basse valli.

Le forme dal tipo nueit si estendono dall'Alta Valle Susa alla Val Germanasca, e nelle basse valli dal Po alla media Val Vermenagna (Vernante). Le forme del tipo nuech occupano due zone : dalla Val Pellice alla Valle Stura, e Limone e le valli del Quié.

L'occitano ha dittongato in fase antica ò etimologica seguita da una palatale (lh, nh, ti) : il dittongo ottenuto nelle Valli è generalmente ue (però uò localmente in Valle Stura) : uelh, luenh, cueit/cuech « occhio, lontano, cotto ». Il dittongo ue, e nel caso di nueit il trittongo uei, è conservato nella parte superiore delle Valli, dal Po alla Stura , ma sotto forme varie [ùe / ùë] (Ostana [nùëch, lùënh], Elva [nùech]), [ué] (Oncino [nuets], Bellino [nuech]), [oué] (Frassino [nouech]) e [ùo] (Pietraporzio nuòch [nùoch]). Il dittongo è ridotto a [eu] dalla Val Germanasca alla Val Vermenagna : [neuch] a Melle, Roccabruna, Bobbio, [neuts] a Limone, [neuit] in Val Germanasca, in bassa Val Pellice (Torre), Po (Paesana).
Più a sud il trittongo uei perde il suo ultimo elemento : [nuèt] a Roaschia, Vernante, [neut] a Robilante.

Nell'alta Val Chisone e l'Alta Valle Susa, il trittongo uei può essere profondamente modificato : riduzione, dissimilazione di suoi elementi. Si trova [néit] a Roure (Chargeoir), [néut] a Roure, Pragelato, [néout] a Fenestrelle, Sestrieres (Borgata), e, dove la consonante finale non è conservata, [nèu] a Exilles, [neùu] a Salbertrand, [neui] a Oulx e [neu] a Bardonecchia.

Quando la tombaa de la nueit (Salbertrand) si avvicina, sta per nuechar (Elva), s'anuechar [s'anuchar] (Bellino). S'anuechar è anche, detto di una persona, « rincasare di notte ». Quando l'escurzina « l'oscurità della notte » (Bellino) è arrivata, è niera nueit « notte fonda » [ níëro neuit] (Val Germanasca), nueit esbarnisia (Salbertrand, Oulx [neui eibaŗnizí]). Passar la nuech blancha (Bellino) [la nuech bioncho], la neuit blancha (Rochemolles, Salbertrand [pasâ la neuu blansha]) è « passare la notte senza dormire ».

A Rochemolles e Salbertrand, accanto a la nueit « la notte », al femminile, lo nueit è « la sera » a Rochemolles cest nueit [séneu, seûneu] « questa sera », le nueit derant [l neu dran] « la sera prima ».

In Val Germanasca nueitoliar [neuituliâ] significa « lavorare, svolgere un attività di notte » ; un neuitolier, o un nuecholier a Elva, è un uomo che ha l'abitudine di vivere di notte. Dei derivati della stessa natura designano diversi uccelli notturni : lo nuèchol [nuechou] a Elva e Bellino (« il gufo », è il javanèl della Val Germanasca, lo dugo di Robilante), la nueitola [nitoura] a Salbertrand (« la civetta », la cruvèla di Roccavione).

Meianueit e mesanuech « mezzanotte » si dividono le Valli. Le forme del primo tipo si ritrovano in Alta Valle Susa e alta Val Chisone : Oulx [mianeui], Salbertrand [meianeuu], Sause di Cesana [mianeuit], mieneuit [mieneu] (Claviere, Rochemolles), e meinueit a Pragelato [mênèut], Fenestrelle.
A partire della Val Germanasca mesanueit [mezzo neuit], e mesanuech : Bellino [mezonuech], Limone [mezaneuts], ma Pietraporzio mejanuòch [mejonùoch]. La ripartizione geografica delle due famiglie metz, mesan, mesana e mei, meian, meiana nel senso di « metà, centro » è simile.

La notte ispira i proverbi : in Val Germanasca "La neuit pòrta conselh ", "La nueit l'es la maire dal pensier " [la neuit l'ê la maire dâ pensíe] « la notte è la madre del pensiero », "De nueit tuit lhi chats son gris " [de neuit tû lî chat soun grî] « di notte tutti gatti sono grigi », a Bardonecchia "La neuit es faita per duermir ".

La forma degli antichi testi valdesi è noit : " en aquela nòit dui sarèn en un lèit, l'un sarè pres, l'autre sarè laissat " [en aquela noyt dui saren en un leyt, l'un sare pres, l'autre sare layssa] « in quella notte due si troveranno in un letto : l'uno verrà preso e l'altro lasciato » (Luca XVII-34, Bibbia di Carpentras).

occitan En occitan nuech/nueit  perpetua l'acusatiu latin noctem de mesme sens.

    La distribucion geografica de las ben nombrosas variantas localas de las doas prononciacions [nùech]/[nueit] correspond a la preséncia dins las Valadas di dui tractaments dal grop final (CT > -ch e  -it : veire article UBAC) , e a las divèrsas realizacions dal diftong ue e dal triftong uei , que son sovent reduchs dins las valadas  septentrionalas e las bassas valadas.

    Las formas dal tipe nueit s'eslarjon da la Val d'Ols a la Val Sant Martin, dins las bassas vals Pò, Varacha, ...  fins a la mesana Val Vermananha (Lo Vernant). Las formas dal tipe nuech ocupon doas zònas : da la Val Pelis a la Val d'Estura, e Limon e lo Quié.    

    L'occitan a diftongat ancianament ò etimologic segua da una palatala (lh, nh, ti) : lo diftong obtengut dins las Valadas es generalament ue (mas decò uò localament en Val d'Estura) : uelh, luenh, cueit/cuech. Lo diftong ue, e dins lo cas de nueit lo triftong uei, es conservat dins la partia amont de las Valadas, dal Pò a l'Estura , mas abo de formas variaas [ùe / ùë] (Ostana [nùëch, lùënh], Elva [nùech]), [ué] (Oncin [nuets], Blins [nuech]), [oué] (Fraisse [nouech]), e [ùo] (Pontbernard nuòch [nùoch]). Lo diftong es reduch a [eu] da la Val Sant Martin a la Val Vermenanha : [neuch] a Mel, La Ròcha, Beubi, [neuts] a Limon, e [neuit] en Val Sant Martin, bassa Val Pelis (La Torre), Pò (Paisana), Entraigas.
    Pus al sud lo triftong uei pèrd son darrier element : [nouèt] a Roaschas, [nuèt] Lo Vernant, [neut] a Robilant.

    Dins l'auta Val Cluson e la Val d'Ols, lo triftong uei de nueit pòl èsser profondament modifiat : reduccion, dissimilacion de si elements. La se tròba [néit] a Roure (Charjaor), [néut] a Roure, Prajalats, [néout] a Fenestrèlas, Sestrieras (La Borjaa), e, onte la consonanta finala es pas conservaa, [nèu] a Ensilhas, [neùu] a Salbertrand, [neui] a Ols e [neu] a Bardonescha.

    Quand la tombaa de la nueit (Salbertrand) es pròcha, la vai nuechar (Elva), s'anuechar [s'anuchar] (Blins). S'anuechar es decò, per una persona, « tornar a maison de nuech ». Quand l'escurzina (Blins) es arribaa, l'es niera nueit [ níëro neuit] (Val Sant Martin), nueit esbarnisia (Salbertrand, Oulx [neui eibaŗnizí]). Passar la nuech blancha (Blins) [la nuech bioncho], la neuit blancha (Ròchasmòlas, Salbertrand [pasâ la neùu blansha]) l'es « passar la nuech sens durmir ».  

    A Ròchasmòlas e Salbertrand, a caire de la nueit « la nuech », al femenin, lo nueit l'es « lo sera » : a Ròchasmòlas cest nueit [séneu, seûneu] « esto sera », le nueit derant [l neu dŗan] « lo sera derant ».

    En Val Sant Martin nueitoliar [neuituliâ] significa « trabalhar, aguer una activitat de nuech » ; un neuitolier, o un nuecholier a Elva, l'es un òme qu'a l'abituda de viure la nuech. De derivats de mesma natura designon d'aucèls de nuech : lo nuèchol [nuechou] a Elva e Blins (l'es lo javanèl de la Val Sant Martin, lo dugo de Robilant), la nueitola [nitoura] a Salbertrand (la cruvèla de Rocavion).

    Meianueit e mesanuech se partatjon las Valadas. Las formas dal premier tipe se retròbon en Val d'Ols e en auta Val Cluson : Ols [mianeui], Salbertrand [meianeùu], Lo Sause [mianeuit],  mieneuit [mieneu] (Las Clavieras, Ròchasmolas), e meinueit a Prajalats [mênèut], Fenestrèlas.
    A partir de la Val Sant Martin mesanueit [mezzo neuit], e mesanuech :  Blins [mezonuech], Limon [mezaneuts] mas Peirapuerc mejanuòch [mejonùoch]. La reparticion geografica de las doas familhas metz, mesan, mesana e mei, meian, meiana dins lo sens de « meitat, centre » es similara.

    La nueit inspira lhi provèrbis : en Val Sant Martin " La neuit pòrta conselh ", " La nueit l'es la maire dal pensier " [la neuit l'ê la maire dâ pensíe], " De nueit tuit lhi chats son gris " [de neuit tû lî chat soun grî], a Bardonescha " La neuit es faita per duermir ".

    La forma di ancians tèxts valdés es nòit :  "en aquela nòit dui sarèn en un lèit, l'un sarè pres, l'autre sarè laissat " [en aquela noyt dui saren en un leyt, l'un sare pres, l'autre sare layssa] (Luc XVII-34, Bibla de Carpentràs).