«Ei vit meste Grapazi, qu'euliavo tan ben (abou leuli de lh'autri) lâ rouo de sa brouetto.
E Delfino, que ei prèe dei lait, vendìo l'aigo de soun pous.
E lou Troussa, que quand m'encountravo d'embè que anavou portâ lou Santissim a lî malatte, filavo soun chamin fazent avis de pa ma vëe, abou la baretto su l'aurelho, la pipo a la goulo e fìe coume Artaban... coume s'â l'aguesse encountrà uno veso!
E Coulau abou sa Zeto, e Jaque e Pière e Toni... ».
Tout l'auditori ée restà coumà paralizà da l'eimoussion e da l'eipouvant en veient dint l'enfern tout ubert qui soun paire, qui sa mairo, qui sa nounno (o mama grant) e qui sa sorre...
«Ou vou rendà count, mî fraire, que son eici la pò pa durâ. Ei chergio d'amo e veulh vou salvâ da l'abime ounte ouz anà tuti precipitâ, ou zou veià!... ».
«Deman me buto a l'obro, pa pi tard que deman. E gn'aurè bien d'obro! Ma, veici moun prougramme... Per que tout ane ben, la vento qu'ouz anan abou ordre... Ouz anaren a rang, veulh dire chacun a soun tourn, coume a Jounquiero quand i dansan...
Deman (luns) coufeserei lî velh e lâ velha: queen l'ée vite fait.
Dimars, lî meinâ: me nen dibroulherei vite.
Dimercre, lâ filha e lî garçoûn: la sarè ei diau prou lounc!
Digio, lh'omme: ou talheren court!
Divère, lâ fenna. Lour direi: pa de storia loungia e pa d'eicuza...
Disande, lou moulinìe: per el soulet lh'anarè eimen un journ entìe!
E se diamengio ouz auren finì, ou saren ben fortuna! L'ée inutile lh'eitudiâ tant: quand ltu blà ée meuir, la vento qu'â se talhe; quando lou vin ée versa, la vento lou beoure. Lh'a prou de lingerie malnetto, fazen la lensìo e fazen-la ben: oh que be linsias! Mi filh, mi paure meinâ l'ée la grassio e lou trezor que vou souatto. Amen!...».
Soq ée ità dit ée ità fait: i l'on coulà la lensìo e depeui quello diamengio memourable lou parfum de la vertu de Cucugnan se sent a dèe kilometre leugn. E lou boun curà Martin, eurou e countent, à seuima l'autro neuit papì de se trouba soulet e miserable eimes de lâ flama e de lî diau cornù de l'enfern, ma que, segui da soun soun troupel counverti de bravi e devot cucugnanen (que en cheur soulenel chantavo lou «Te Deum »), â mountavo en resplendento proucessioun l'escalinado endorà e anflorà vers laz eitiëla e lou gloriou Regne dei boun Diou...