Carcaren de soubre de la coultivacioun de lou genepi
Tipologia file: testo Oc
Tipologia testo: articolo
Grafia testo Oc: personale
Data Pubblicazione: 4 settembre 1971
Fonte: LS, 1971, N.1, p.5
Autore:
-del testo Oc: Gianpiero Boschero
Luogo:
-di provenienza dell'autore del testo oc: Frassino
Valle: Varaita
Troubà la vio per garì l'agriculturo de mountagno es pa la causo pus simplo.
E mi, siou un d'aquihi que creien que per gardà n'estis de loueio a l'agriculturo, din nosto ecounoumio, chal fa de gro pensament, ourganizà na causo bou l'auto, gagnà na partio de batalhe e belèu minja 'n pau de rabieto.
Ma l'es pa d'aquesti gro proublemo que vei devisà òuro. Entramentie que la pi part di coumandaire, de 'n cant e de l'aute, pénsen, ou devarien pensà, rusen e bacaien bou de moutas, per prestasse a fa i grande transfourmacioun, mi ei pensà de boucà aquello pichoto causo qu'es l'estudi de la coultivacioun di piante nove, adatà ai ribe, a la nèu e a l'auro.
L'ideio s'es piantà ent'la testo dui ou tres an passà quouro ei lezù n'estudi de na mio proufesouro d'alouro dessus de la coultivacioun di maiole a Pevranh. Ent'aquel estudi se coumprenìo ben que, se un vol semenà carcoso en mountanho ou en coulino e pa trabalha meq per amour di auti omme, chal coultivà de piante ou d'erbe que polen creisse soulament aquì e pa din la piano.
Bou 'co ei carculà que uno di erbe sarvatge pus chare es lou genepì (Artemisia Genepi e Artemisia laxa) qual creis sus i roche pus aute e n'estis derfache di Aup.
Ma n'erbo que sierv a fa un di pus boun liquour que l'a e qu'a 'n fià e na valour tan bono, magaro que sio culhìo sie defundùo, al vai despareisse senso prou per degun: nimanc per i fabricaire qu'i s'eschampiren per troubane na briso per mesquià bou de coulour e vendilou vert, que la fai pòu.
L'es per acò qu'ei coumençà a semenane carque piantine a Fraisse en Val Varacho, din 'n champ di meire, al levant e a 1350 metre d'autour sal mar.
E i resultat, magaro que l'asse pa loung temp qu'ei coumençà, soun satisfant. Tuchi i bot que l'ei semanà al sa sempre broulhà. Se pol semenasse en tuchi i mes de l'an, ma lou mielh es de semenalou lou mes d'outoubre en maniero qu'al vasse sourtì l'an d'aprè. Al a pa manco d'esse jupa e disariou que per la coultivacioun es mielh sierne 'n champ maigre e pa trop such.
Deguni arumal lou mange e al a just pòu di jaline, di darboun e di jari de la tero. Per parame di jaline qu'i anaven spourpouinasse ent'la terro oulvro de l'ourtet, l'ei enquersurà, e di darboun e di jari cercou de parame coume pei.
Chal enca dì que aquesti arumalot i lou mangen pa ou esquasi pa, ma en fasent sie vie e sie trafic din la tero, polen cassa-i i reis.
Aquel masqui (Artemisia Genepi) qu'al ero broulhà vintequatre mes passa, d'aquest an a jo fiourì tout 'n bot e 'n pau de piante dui bot. Lou pesantour di fiour de na pianto, uno sus l'auto, apré des journ de da culhìo, carculà bou l'escandalh de l'especiari, es resta de un grammo.
E l'aute (Artemisia laxa) qu'al a l'atge de derset mes, al a decò jo sfiourì n'iatge e ben; carque piante, toutun i an decò jo fiourì doue vinque.
La primo passà, l'esperiment es vengù pus surious e empourtant perqué lou Prouf. Peyronel de l'Università de Turin, enlitrà carcoso ent'acò di piante de mountanho, nou a dounà siou ajut.
Bou 'co pré, na familho d'en Blins a prouvà a fa de git coume elle a moustrà e de doue piante maire a fach quaranto piante filhe e trentosies an coumençà a reizà.
Na causo que degun avario pa pensà ni criù!
E lou manteneire d'amoun, doun Ruffa, sempre tra i premie ent'la batalho per salvà nosto gent, dì que aquest outoun al lou semenaré decò.
L'esperiment marcharé ben, en maniero que d'ici en carqui an, la gent di coumune aute coultivaren lou genepì ou apré n'estis de temp tout se tupiré mai?
Oùro pei pa sabelou e belèu per lou moument sario sta mielh di nen per veire coume l'anavo. Ma l'es sta que ei vourgù dounà la provo que lou genepì se pol coultivasse, sla biffo d'aquihi que disìen que l'ero d'empoussibou.
Doue cause segure soun que per i premìe an la rendaré pa trop perqué i piante creissen adaise e per avenne carque champeite i vai encà de temp e de travalh e que l'escouratgement estremà ent'i caire e quintaine de lou moural bas de nosto gent cercaré d'aproufitane.
Ma chal decò di que se la s'arubes a tolle dal mes lou coumerchant que ganho e straganho, lou pressi di fabrique devario ben pagà lou travalh.
Icì ei just escrich doue rehe a la courso ma esperou de countunà lou descours.
Coume ei dieh inant sarèn pa i coultivacioun de lou genepì, de la lavando ou de l'argensano que da soulete gandiren l'agriculturo de la mountanho: ma nimanc lou boun Diou a fach lou monde 'nte 'n journ e per casià 'n partament chal betà na peiro sus l'auto.
commenta