1_Completa.

1. Te ufreriu (offrire) lo dòuç mas n'ai pus.
2. Dona-me (dare) aquel libre qu’as achatat l'autre jorn.
3. Se ufrem (offrire) nòstra ajua benlèu donem (dare) na man a qui n'a verament besonh.
4. Asalais a dètz-e-uech ans e vai a l’escòla per prene lo permés de menar.
5. T'uefro (offrire) aquò en senh d'amistat!
6. Lo professor m'a donat (dare) una chança per finir ben l'annada!
7. Se voletz aquò vos lo dono (dau) (dare) volentier!
8. Dona-me, dona-me, dona-me! (dare) Tu as masque de vicis!
9. Vos donem (dare) la possibilitat de venir ent'aquò nòstre quora voletz!



2_Fai la traduccion.

As n’ajua dins las paraulas en occitan alpenc que son entre paréntesis.

Bolegadissa (grand moviment)

M'agrada gaire lo campèstre. Non pas que me venga en òdi, luenh d'aquò; mai tròbe ges (ren) d'interès dins lo verd dei pradas (prats) e deis arbres, nimai dins la solitud deis espacis, que sián montanhas, planas sens fin ò seuvas sauvertosas (forèstas espaventosas) …… tant m'aime lei (lhi) bruchs de la ciutat, e mai dins lo plen de la nuech. La bolegadissa que jamai non s'acaba (finís) e lei fums d'esséncia (benzina) tanbèn (parelh), e la pèira bastida (construccions), lo betom (ciment), l'acier, lo quitram: pron sovènt regrete que i aga pas dins la vila ont rèste un metropolitan, coma a París ò a Marselha. Quand passe la gara de Lion, a París, ò la (aquela de) de Sant Carles, a Marselha, la primiera causa que fau, la màger part dau tèmps sèns necessitat, aquò's (es de) de davalar leis escaliers gigantàs que van sota tèrra, fins qu'au cai.(fins al marchapè).


Mi piace poco la campagna. Non è che la odio, lungi da me; ma non provo nessun interesse per il verde dei prati e degli alberi, ancor meno per la solitudine degli spazi, che siano montagne, pianure senza fine o foreste spaventose … Tanto amo i rumori della città, ancor più nel cuore della notte. Il gran movimento che non ha mai fine e persino i fumi della benzina, e le costruzioni, il cemento, l'acciaio, il catrame: sovente mi spiace che non ci sia nella città in cui vivo una metropolitana, come a Parigi o a Marsiglia. Quando passo per la stazione di Lione, a Parigi, o per quella si Sant Carles, a Marsiglia, la prima cosa che faccio, la maggior parte delle volte senza necessità, è scendere i gradini giganteschi che vanno sottoterra, fino al marciapiede.


(de F. Gardy , da Tèxtes Occitans, CRDP Lengadòc-Rossilhon)