invia mail   

Amont / Aval

Amont / Aval

di Jean Michel Effantin

Amont / Aval
italiano Gli avverbi aval « giù » e amont « su » sono presenti in tutte le Valli, con un senso primario ereditato dalla loro costruzione : a + val « nella direzione dell'acqua che va verso la valle », a+ mont  « nella direzione da dove viene l'acqua, verso il monte ».

    Indicano la posizione di un oggetto rispetto a un altro, principalmente lungo una valle o su un versante, ma anche con lo stesso valore e la stessa opposizione che per le coppie : sobre / sot « sopra / sotto », o aut / bas « alto/basso » :  anar amont [anâ amoun] « andare su » (Rochemolles), amont sal cubèrt [amoun sei cubert] « su sul tetto » (Bellino).
    La toponimia utilizza abbondantemente le diverse possibilità : Lo Sapet d'Amont e Lo Sapet d'Aval (Exilles), Lo Quartier en Aut e Lo Quartier en Aval [lou Cartier n'Aval] (Bellino), Amont Darrier lhi Fontans (Demonte), ...

    Amont e aval, come aut e bas, come assús e aïns « su e giù » (Bellino), ... compaiono anche in numerosi avverbi composti e accanto a un avverbio di luogo generale ( aicí, aquí/aiquí, ailai) : completano l'informazione data dall'avverbio generale con un'indicazione di altitudine. Possono inoltre apportare una nozione di movimento e una precisazione sul senso dello spostamento.
    La lunga lista di questi avverbi composti e di queste locuzioni fornisce le pronunce locali dei due avverbi.
    amont aicí [amoun isi] « quassù », amont aiquí [amoun ichi] « su lì » ; aval aiquí [avà ichi] « lì giù » (Rochemolles)
    aiciamont [isiamoû], aiciaut [isioou] « quassù », aiquiamont [ichamoû], aiquiaut [ichoou] « lassù », aiquiaval [ichaval] « laggiù, più in là » (Salbertrand)
    aiquiamont [ichamónt] « su di là », aiquiaut [ichaout] « lassù », aiquiaval [ichavôl] « laggiù, giù di là », aiquibàs [ichibô] « laggiù »(Fenestrelle)
    amont aiquiaut [amoun eiquiaout], amont ailiaut [amoun lhaout], ailai amont [eilai amount] « lassù », ailai aval, ailaibàs [leibâ] « laggiù » (Val Germanasca)
    aiquiaut [eiquiaout] , laissús [leisù] « lassù », amont aut, amont laissús « lassù in alto », laïn aval [len aval] « laggiù »(Val Pellice)
    aiçamont [eisamoun] « quassù », amont assús « su di lì », ailamont [eilamoun] « lassù, lontano a monte », ailamont sus , aiçaval [eisaval] « quaggiù », ailaval « laggiù, lontano a valle », aval aïns « giù a valle »(Bellino)
    aiçamont [isamun], aiçiaut [isiaout], ailamont [ilamoun], aicibàs [isibas], ailaïn [ilen] (Elva).

    Esempi :
    Aiquiaval la fai encar mai chaud, aiciamont la li a un pauc d'air [ichiaval la fai enca mai shoou, isiamoû la lh a 'n poou d'èr] « laggiù fa più caldo, quassù c'è un po di brezza » (Salbertrand)
    Ailiaut amont  « lassù in alto » (con principalmente un valore di localizzazione dato dall'avverbio di testa) e amont ailiaut  « su di là » (con l'idea di movimento data dall'avverbio iniziale amont) (Val Germanasca)
    Ailaval a Turin « laggiù a Torino » (Bellino)

    Altri avverbi di luogo sono composti con la preposizione per : peramont [pramoun] (Bellino, Elva), perailamont [prilamoun] (Elva), peraval [praval], perailaïn [prilen] (Elva), o con la preposizione de : damont, daval.
    Esempi : las feas son peramont assús di ubacs [les fé-es soun pramoun assus di ubac] « le pecore sono lassù  a bacìo » ; damont l'es nívol, damont la charamalha [damoun l'ei nivou, la charamaio] « lassù il cielo è coperto, lassù nevica »(Bellino)

    In Val Chisone e in Val Germanasca un davalin è un abitante della parte bassa della valle, un damontin (o un montanhin) un abitante della parte alta. Il limite può corrispondere a una partizione dialettale, come nel comune di Roure tra le frazioni di Roure d'Aval (Ves lo Bòsc [V'lou Boc] « Castel del Bosco », Charjaor, La Balma) e  Le Vialaret [lë Viaaret] « Villaretto ». L'occitano di davalins presenta molti tratti, in comune con le parlate della bassa Val Chisone e della Val Germanasca, estranei alla parlata di damontins.. E in particolare la formazione dei plurali : nelle frazioni di Roure d'Aval lo pan / li pans [lou pan / li pan] « il pane/i pani », lo tropèl, li tropèls [lou troupèl / li troupèl] « il gregge/ le greggi » e a Villaretto le pan / los pans [lë pan / loû pans], le tropèl / los tropeaus [lë troupèl / loû troupeaous].

    Due proverbi della Val Germanasca : "Enta laissar anar aval l'aiga " « Bisogna lasciar andare giù l'acqua »  e " Filha aval e vacha amont ", e in Alta Valle Susa "Quand las nèblas van aval pren ton asne e vai au travalh, quand las nèblas van amont vai te cojar " « Quando le nuvole vanno a valle prendi il tuo asino e vai al lavoro, quando le nuvole vanno a monte vai a coricarti » .
    In Val Maira e in Val Grana (Castelmagno, Pradleves) esistono due avverbi originali sinonimi di amont / aval : chappuei  [chapui, chapù, chapeui], chapval [chabal]. Chappuei « a monte »  è anche usato in Valle Stura (Vinadio, Demonte [chapui]), accanto a lens « a valle ».
    Sono composti, chap+puei, chap+val, con il derivato chap del latino popolare capum « testa ».  Sparito in occitano con suo senso originale, chap compare comunque in queste due parole : chappuei  « direzione indicata dalla testa (lo chap) girata verso monte », chapval  « testa girata verso valle ».
    Un altro derivato della stessa parola è lo chabon  « estremità di un filo, capo » (Rochemolles, ...), utilizzato nei testi valdesi per figurare la fine : " nos veem aquest mond èsser près dal chavon " « vediamo questo mondo essere vicino alla sua fine » (La Nòbla Leiçon, v. 3).     
    Questa forma chavon, forse influenzata da chavar « scavare, fare un buco », ha anche preso localmente il senso di « fondo, estremità inferiore », e in Val Gesso al chavon de significa « a valle di (la vallata) ». Il suo contrario è al som de [soum].

occitan Lhi advèrbis aval e amont son presents dins totas las Valadas, abo un sens premier eretat da lor construccion : a + val  « dins la direccion de l'aiga que vai vèrs la val », a+ mont « dins la direccion d'onte ven l'aiga, vèrs lo mont ».

    Lhi dui advèrbis indicon la posicion d'un objècte per rapòrt a un autre, principalament lo lòng d'una valada o sus un versant, mas decò abo la mesma valor e la mesma oposicion que per lhi parelhs : sobre / sot, o aut / bas :  anar amont [anâ amoun] (Ròchasmolas), amont sal cubèrt [amoun sei cubert] (Blins).
    La toponimia utiliza abondosament las divèrsas possibilitats : Lo Sapet d'Amont e Lo Sapet d'Aval (Ensilhas), Lo Quartier en Aut e Lo Quartier en Aval [lou Cartier n'Aval] (Blins), Amont darrier lhi Fontans (Demont), ...

    Amont e aval, coma aut e bas, come assús e aïns (Blins), ... apareisson decò dins ben d'advèrbis compausats e de locucions, a caire d'un advèrbi de luec general ( aicí, aquí/aiquí, ailai) : ilh completon l'informacion donaa per l'advèrbi general abo una indicacion d'altituda. Ilh pòlon decò aduire una nocion de moviment e una precision sus lo sens dal desplaçament.
    La lònja lista d'aquisti advèrbis e locucions adverbialas fornís las prononciacions localas di dui advèrbis :
    amont aicí , amont aiquí [amou isì, ichì] ; aval aiquí [avà ichì]  (Ròchasmolas)
    aiciamont [isiamoû], aiciaut [isioou], aiquiamont [ichamoû], aiquiaut [ichoou], aiquiaval [ichaval], aidaval [idaval] (Salbertrand)
    aiquiamont [ichamónt], aiquiaval [ichavôl], aiquiaut [ichaout], aiquibàs [ichibô] (Fenestrèlas)
    amont aiquiaut [amoun eiquiaout], amont ailiaut [amoun lhaout], ailai amont [eilai amount], ailai aval, ailaibàs [leibâ] (Val Sant Martin)
    aiquiaut [eiquiaout], laissús [leisù], amont aut, amont laissús, laïn aval [len aval] (Val Pelis)
    aiçamont [eisamoun], amont assus, ailamont [eilamoun], ailamont sus , aiçaval [eisaval], ailaval, aval aïns (Blins)
    aiçamont [isamun], aiciaut [isiaout], ailamont [ilamoun], aicibàs [isibas], ailaïn [ilen] (Elva).

    Exemples :
    Aiquiaval la fai encar mai chaud, aiciamont la lhi a un pauc d'èr [ichiaval la fai enca mai shoou, isiamoû la lh a 'n poou d'èr] (Salbertrand)
    Ailiaut amont (abo principalament una valor de localizacion donaa per l'advèrbi de tèsta) e amont ailiaut (abo l'idea de moviment donaa per l'advèrbi inicial amont) (Val Sant Martin)
    Ailaval a Turin (Blins)

    D'autri advèrbis de luec son compausats abo la preposicion per : peramont [pramoun] (Blins, Elva), perailamont [prilamoun] (Elva), peraval [praval], perailaïn [prilen] (Elva), o la preposicion de : damont, daval.
    Exemples : las feas son peramont assús di ubacs [les fé-es soun pramoun assus di ubac] ; damont l'es nívol, damont la charamalha [damoun l'ei nivou, la charamaio] (Blins), daval la via (Val Sant Martin).

    En Val Cluson e en Val Sant Martin un davalin es un abitant de la partia bassa de la val, un damontin (o un montanhin) un abitant de la partia auta. La desbòina pòl correspondre a una particion entre varietats de lenga, coma dins la comuna de Roure entre las borjaas dal Roure d'Aval (Vèrs lo Bòsc [V'lou Boc], Charjaor, La Balma) e  Le Vialaret [lë Viaaret]. L'occitan di davalins a ben de trachs, en comun abo lhi parlars de la bassa Val Cluson e de la Val Sant Martin, que lo parlar di damontins conois pas. E particularament la formacion dal plural : al  Roure d'Aval lo pan / li pans [lou pan / li pan], lo tropèl, li tropèls [lou troupèl / li troupèl] e al Vialaret le pan / los pans [lë pan / loû pans], le tropèl / los tropeaus [lë troupèl / loû troupeaous].

    Dui provèrbis de la Val Sant Martin : " Enta laissar anar aval l'aiga " e  " Filha aval e vacha amont ", e en Val d'Ols : " Quand las nèblas van aval pren ton asne e vai au travalh, quand las nèblas van amont vai te cojar ".

    En Val Maira e en Val Grana (Chastelmanh, Pradlievi) l'existís dui advèrbis originals sinonimes de amont / aval : chappuei [chapui, chapù, chapeui] e chapval [chabal]. Chappuei « amont » es decò emplea en Val d'Estura (Vinai, Demont [chapui]), a cant a lens « aval ».
    Ilh son compausats : chap+puei, chap+val, abo lo derivat chap dal latin popular capum « tèsta ».  Despareissut en occitan cisalpin abo son sens original, chap apareis totun dins aquestas doas paraulas : chappuei « direccion indicaa per la tèsta (lo chap) viraa vèrs lo puei », chapval « tèsta viraa vèrs la val ».
    Un autre derivat dal mesme mot chap es lo chabon « extremitat d'un fil » (Ròchasmolas), utilizat dins lhi tèxts valdés per figurar la fin : « nos veem aquest mond èsser près dal chavon » (La Nòbla Leiçon, v. 3).
    Aquesta forma chavon, benlèu influençaa per chavar « far un cròs », a pres localament lo sens de « fons, extremitat inferiora », e en Val Ges al chavon de significa « a l'aval de (la valada) ». Son contrari es al som de [soum].