Lou courousèt e la furmìa – aqueste es lo títol dal Piccolo dizionario delle parlate occitane della Val d'Angrogna – son las doas paraulas dialectalas abo las qualas es sonaa la furmitz ental territòri d'Engruenha. La fòto en fuera dal riu, sobrat da un pichòt e vielh pònt en peira, contèn tota la fòrça evocativa d'una figura que abarona, sensa paraulas, lo sens d'aqueste pichòt diccionari: lo riu Vëngìe espartís en dui la comuna de Engruenha e lhi dui dialèctes parlats d'un cant e de l'autre dal riu, l'ëngrounhìn a ponent (da lhi Udìn a l'Arvura) e lo sënjanìn a levant (da l'Arvléra a Pons); lo pònt, coma lo travalh de Jean Louis Sappé, unís lhi dui cant dal país e lhi dui dialèctes, mas decò èpocas istòricas e periòdes de la vita de l'autor bèl avant luenhs.
Lo pònt deven donca un símbol d'union ren solament espacial mas decò temporal, da un cant l'enfança, da l'autre l'atge madur, l'encuei, e ental metz una vita entiera, abo las paraulas que l'an empia e que vòlon encara viure dins aqueste diccionari, benlèu per lo darrier bòt derant d'èsser divoraas da l'omologacion de la lenga nacionala que tot engavona.
Da l'enfànça, quora lhi parents, en parlant entre lor en patouà, an permetut a l'autor de "aver aurelha per tot aquò que polia regardar lo tsài e lo d'lai dar Vëngìe"; passant per las partias a bòchas e al balon abo lhi companhs de l'escòla elementara (quora se parlava masque sënjanìn) e a travèrs las lònjas chacharadas en ëngrounhìn quora dins l'escòla elementara ele trabalhava, Sappé arriba a l'ecuei, butant dins lo diccionari, dapè a las paraulas dal passat, decò las paraulas mai modèrnas "que son estataas, per dir parelh, occitanizaas en las empremiant da l'italian o, en qualqui cas, decò dal francés o da l'anglés".
Abo consciença pràctica, ele en efèct sa que "las lengas, decò aquelas minoritàrias, son en realitat viventas e en contínua evolucion, donca l'adobrar certenas paraulas es necessari e indispensable s'én vòl mantenir un patouà que sie bòn a comunicar la realitat de nòstre temp".
Abo una perspectiva que poeriem definir baricha, lo passat e lo present van vèrs un terren comun qu'es l'esperança d'un futur que vene bastit sus las fondamentas auçaas da lhi reires, "perqué aqueste enòrme patrimòni de lenga, d'istòria e de cultura eretat dai nòstri Paires vane ren perdut, mas pòsche èsser donat a lhi nòstri filhs qu'un jorn polerèn reprene, eslargir e desvolopar aquesta memòria".
Transméter ai nòstri filhs la lenga di Paires e de nòstre país sinhificaré donar lor de raïtz, una pàtria, una Heimat, una luéia ente tornar – ren tant física mas dins lor tèsta – ent un futur que sè preanóncia totjorn mai globalizat e despersonalizant; coma escrivìa Pavese, "un país vòl dir ren èsser solet, saber que dins la gent, dins las plantas, din la tèrra la lhi a qualquaren de tiu, que decò quora lhi sies ren resta aquí a t'aténder".
Decò ent la chausia de la grafia lo diccionari seguís la rea de la tradicion: la grafia "concordaa", dicha decò de l'"Escolo dóu Po", nos reporta an aquel luenh 1961, quora un grop de personas a fondat aquela Associacion que a donat l'andi a la presa de consciença etno-linguística-culturala que a portat lhi abitants occitans de las valadas del Piemont occidental a comprene que lo patouà era en realitat una lenga, abo una prestigiosa tradicion literària, parlaa ent una larja àrea qu'arriba fins a lhi Pireneus. La grafia es estaa elaboraa dins lhi premiers ans Setanta da una comission formaa da professors de l'Universitat de Turin – entre lhi quals lhi avia decò Arturo Genre – e da representants de diferentas valadas occitanas e es estaa oficializaa ental 1972 (sus "Coumboscuro", N.44, 1971).
Aquela grafia es estaa adobraa ent la redaccion d'un baron de diccionari de occitan alpin, es encuei utilizaa da una man d'associacions e conviu abo la grafia normalizaa, dicha decò "clàssica".
Abo la grafia de l'"Escolo dóu Po" es estat escrich lo Dizionario del dialetto occitano della Valle Germanasca de Teofilo Pons e Arturo Genre, que Jean Louis Sappé definís "ben preciós" perqué lhi a permés de donar a son diccionari una "minima veste scientifica".
Dins la premiera seccion l'entrada es en occitan ("nosautri l'avem totjorn sonat patouà, simplement", explica Sappé), din la segonda seccion es en italian; aquesta estructura permet una utilizacion dal diccionari decò per aquelas personas que conoisson ren ben lo dialecte.
Una jonta contén un sector sus lhi noms, lhi conhoms e i subriquets, un sector sus las lueias de la Val d'Engruenha e enfin de legendas in ëngrounhìn e sënjanìn.
Lo CD permet enfin d'escotar lo sòn de la lenga e rend aqueste trabalh de Jean Louis Sappé mai preciós e complet.
commenta