-
Aver lo coratge de sumiar
Aquò qu’encuei es un sumi deman pòl èsser realtat. Lo sumi de la nuech es l’expression d’una demanda fona del subjèct, e portarè de bòns resultats. Lo sumi es contajós: mai es aut, mai a charme, mai a d’emplicacions. Per aquel que a coratge, lo ver sumi laissa pas de chausia.
-
Créisser la vuelha de lenga
Una lenga se “salva” masque se un grop de personas pròva lo desir per la parlar e, derant de tot de la conóisser. Es donc necessari de crear las condicions perque aqueste desir s’avisque o se revelhe e possar via tot aquò que lo pòsche far cheire. Sumi e desir s’afortisson un l’autre. Las lengas minoritàrias enteresson gaire la gent perque d’aquò ne’n sa ben gaire. Totun, sobretot dins lhi joves, la demanda de diversitat, originalitat, veritat, fonzor umana, qualitat de relacion, es ben auta, mai que mai dins aqueste moment. Chal anar donc vèrs l’idea de la gent e la conquistar.
-
Demolir l’image correnta
Vist que l’idea de la gent es condicionaa da una vision já presta e mespresanta de las minoranças linguísticas, la maniera mielh per ofrir la causa es de far tot diferent, de far qualquaren de “visionari”. Aquò pòl voler dir d’utilizar na lenga minoritària en de pòsts, situacions e descors que degun s’atendaria. Un exemple concret, mas lhi n’a ben d’autres: adobrar la lenga minoritària “aquela di vielh” coma lenga de creacion artística ben modèrna. Ren la barrar dins un libre, mas la campar dins la gent, en gròssas installacions, en happenings. Mai qu’aquò: rescontres, espectacles, conferenças dins la natura, aveniments dins lhi país e las vilas, laboratòris de lenga de minorança abo joves e vielhs e dubèrts a la gent que son pas de la minorança, ecc.
-
Crear un ensem d’enterès
Desliorar la vision de las lengas e culturas minoritàrias da las ronças d’una idea barraa e las durbir a na vision de la gent tota, vòl dir far rescontrar aquesta realtat abo l’opinion pública. Aquesti rescontres sarèn fruchós e poerèn se grandir se lhi aurè mai d’enterès possible. Aquilhi que sostenon l’accion devon poler ne’n tirar tuchi, en qualqua maniera, d’avantatges, economics o en natura. Un aubergista, que a un avantatge d’aver la clientèla per un’iniciativa de promocion linguística, polerè contribuïr en qualqua maniera abo l’omatge de pasts o chambras e per ele l’iniciativa aurè decò un retorn d’images per l’auta valor morala de l’iniciativa. Un constructor polerè sostenir economicament un’accion de promocion linguística de son territòri perque aquò ne’n valoriza lo païsatge uman, natural e cultural ecc.e nele n’aurè un positiu retorn d’image per son impresa ecc.
-
Far sistèma entre lhi actors dal territòri
Aquilhi que trabalhon per la promocion linguística devon ren masque agir per butar ensem lhi enterès de la gent locala sus lhi projècts que vòlon realizar, mas crear un ver sistema d’actors locals que s’organizon en ret. Es fòrça important que la lenga d’identitat, qu’es un ben “immaterial” e social, sie al centre d’aquel sistema de relacions entre institucions e la gent, sie protagonista e riferiment per la mira culturala e, en general per l’ideacion d’un desvolopament local. L’idea poleria èsser la creacion d’un ver e pròpi label que marque lo territòri en tenent còmpte un objectiu de creissua sostenibla e de defensa dal patrimòni comun material e immaterial.
-
Equilibrar las accions
En relacion a çò qu’avem dich, per ben idear e realizar de projècts de promocion de la diversitat linguística, es mielh laissar perdre las barraduras de sector, d’iniciativas tròp especializaas que tochon gaire la gent dal pòst e lo territòri. Es mielh pensar a d’events ente lhi un pauc de tot: contenguts scientífics, artístic-espectacolars, turístic-culturals ecc. En bòna sostança, dins chasque iniciativa chal tenir còmpte de l’aspectativa de tuchi, es ben que una man lave l’autra.
-
Transformar chasque accion culturala en experiença de vita.
Tirar dedins las iniciativas sus la promocion e valorizacion de la lenga lo mai possible de gent, d’institucions, en fin finala transformar chasque accion culturala dins un’experiença de vita. Aquò pòrta a la creacion d’una memòria istòrica importanta liaa a lhi pòsts, a las iniciativas e fan de la promocion linguistica-culturala un vèr estil de vita.
-
Far malhum entre las minoranças
Malgrat de viatge sie fòrta la diferença (territoriala, demogràfica, istòrica, sociala e linguística) entre las realtats linguísticas minoritàrias en Itàlia, an en tot per tot las mesmas exigenças e demandas. Arribar a bastir un ver malhum, ren masque burocràtic, entre las minoranças vòl dir renforçar las accions de chascun, far dins l’ensem una fòrça tot autre que minoritària. Far malhum vòl decò dir ren far lhi errors qu’an já fach d’autri e se coordinar per ren far de dobles.
-
Sobrar las resistenças e la mesfiança
Un de lhi objectius fondamentals per un’accion de valorizacion linguística e culturala d’un territòri es l’empowerment, la creissua de consciença da part de la comunitat. An aquò s’arriba en fasent ben a ment di conselh qu’avem derant dich, mas totun pòlon lhi aver de prejudicis e de resistènças da part di locals que polon veire l’intervent de fòra coma un expròpi. De bòt qu’la lhi a son pròpi las accions mai fòrtas e emportantas a trobar mai de contrarietat. Se pòl parlar aicí d’una vera e pròpria “resistença a la cura” e esquasi d’aver pus char de pèrder la lenga e la cultura que afrontar lo shòc d’un fòrt investiment personal en accions que poerien combatre aquela mòrt. Qui trabalha per la diversitat linguística deu tenir còmpte d’aquò e sobrar aquestas dificultats mesme en responsabilitant la comunitat a se prene charja de son destin.
-
Provacar l’efèct chalancha
Es normal que lhi projècts que s’ocupon de cultura, e en particular de lenga, sobretot se minoritària, àien de dificultats a èsser acceptat da la gent. Chal aver lo coratge de sumiar e la capacitat de sobrar las resistenças e las difidenças e tenir present que chal aver paciença, constança e pilhar lo temp necessari. Se las racomandacions venon respectaas a la fins s’arribarè a un efèct chalancha: l’adesion d’un públic de mai en mai nombrós e de qualitat farè crèisser l’enterès e la fòrça de lhi activistas e salharè fins una sana concurrença entre lhi actors dal territòri.
commenta