PlaçaPlaçadi Jean Michel Effantin País Ruaa Gleisa Clochier Cementieri Marchat Plaça Quintana Maison Pònt italiano Vai alla versione in occitan L'occitano plaça « piazza » continua la forma popolare *plattea del latino classico platea « strada larga, piazza pubblica », un prestito lessicale antico al greco πλατεία « larga ». Le due pronunce comuni [plaso] e [piaso] si distribuiscono geograficamente a seconda del trattamento abituale dei gruppi consonante + L in occitano alpino (vedere l'articolo CLAPIER) : [plaso] dall'Alta Valle Susa alla Val Germanasca, [piaso] a partire dalla Val Pellice (però [plasa] a Argentera in Valle Stura, in continuità con la vicina Ubaye). Nell'alta Val Po (Oncino, Ostana, Crissolo) la consonante intervocalica è la fricativa interdentale [ç] : [piaço]. Queste parlate conservano una tappa dell'evoluzione fonetica del gruppo etimologico TI che è anteriore alla pronuncia alveolare [s] ora generale nelle valli (vedere l'articolo CIMA). Il senso concreto di origine, « spazio pubblico aperto in mezzo alle costruzioni di una città », è conosciuto in tutte le Valli : a Rochemolles " se plantar au bèl mei de la plaça " [s'plantâ o bemei d'la plâs] « fermarsi in mezzo alla piazza ». Sono anche comuni i derivati come placeta « piazzetta » (Val Germanasca : [plasëtto]) o plaçal « piazzale, piazzola » (Val Germanasca : [plasâl], Robilante : [piasal]). Il senso ristretto « porzione di spazio disponibile per un'azione, una persona o un oggetto », usuale in occitano generale, si è conservato solo in alcune parlate delle valli settentrionali o in particolari espressioni. Ad esempio a Rochemolles : " ta plaça ail es aiquí " [ta plâs el ê ichì] « il tuo posto è lì », o in senso astratto, " mi a vòstra plaça a fariu parier " [mi a vôtŗ plâs a farìou parié] « io al vostro posto farei così ». Nelle altre parlate si trova, secondo il contesto, il pòst, il luec o il luòc « luogo », la lueia o la luea « posto » ([leuva] a Robilante con l'inserimento di una v eufonica). Ad esempio lueia nella traduzione fatta da Bert del Vangelo di Luca nella parlata della Val Pellice : " dona ta leuia a aquest aicí, e qu'alora tu comences con onta a butar-te a la darriera leuia " [douna toua leuïa à quest éïci, et qu'aloura tu coumencé coun hounta à buttâ-té à la dariéra leuïa] « Cedigli il posto! Allora dovrai con vergogna occupare l'ultimo posto » (Luca XIV-9), quando la Bibbia valdese di Carpentras usa luòc : [dona luoc a aquest, e adonca començares tenir lo derier luoc con vergogna]. Le piazze sono a volte stabilite al punto di incontro di due vie : a la crosiera (Val Germanasca [croûziëro], Rochemolles [cŗouziêr]), o a la crosiaa (Salbertrand : [crouziâ]) « all'incrocio ». Plaça è attestato negli antichi testi valdesi : " e al mei de la plaça de lei lenh de vita de chascuna part del flum portant 12 fruchs " [e al mei de la plaça de lei leng de vita de cascuna part del flum portant 12 fruch] (Apoc. XXII-2) « in mezzo alla piazza della città e da una parte e dall'altra del fiume si trova un albero di vita che dà dodici raccolti » nella Bibbia di Carpentras. occitan Vai alla versione in italiano L'occitan plaça continua la forma populària *plattea dal latin classic platea « via larja, plaça publica », un emprumi lexical ancian al grèc πλατεία « larja ». Las doas prononciacions comunas [plaso] e [piaso] se distribuïsson geograficament segond l'abitual tractament di grops consonanta + L en occitan cisalpin (veire article CLAPIER) : [plaso] da la Val d'Ols a la Val Sant Martin, e [piaso] a partir de la Val Pelis (mas [plasa] a L'Argentiera en Val d'Estura, en continuïtat abo l'Ubaia vesina). Dins l'auta Val Pò (Oncin, Ostana, Criçòl) la consonanta intervocalica es la fricativa interdentala [ç] : [piaço]. Aquisti parlars conservon una tapa de l'evolucion fonetica dal grop etimologic TI qu'ilh es anteriora a la prononciacion alveolara [s] aüra generala dins las valadas (veire article CIMA). Lo sens concret d'origina, « espaci public ubèrt al metz de las construccions d'una vila », es conoissut dins totas las Valadas : a Ròchasmolas "se plantar au bèl mei de la plaça " [s'plantâ o bemei d'la plâs]. Ilh son decò comuns lhi derivats coma placeta « pechita plaça » (Val Sant Martin : [plasëtto]) o plaçal « airal, relarg » (Val Sant Martin : [plasâl], Robilant : [piasal]). Lo sens restrench de plaça « porcion d'espaci disponibla per una accion, una persona o un objèct », usual en occitan general, s'es conservat masque dins cèrt'uns parlars de las valadas septentrionalas o dins d'expressions particularas. Per exemple a Ròchasmolas : "ta plaça ail es aiquí " [ta plâs el ê ichì] o, dins un sens abstrach, "mi a vòstra plaça a fariu parier " [mi a vôtŗ plâs a farìou parié]. Dins lhi autri parlars la se tròba, segond lo contèxt, lo pòst, lo luec o lo luòc, la lueia o la luea ([leuva] a Robilant abo l'insercion d'una v eufonica). Per exemple lueia dins la traduccion facha per Bert de l'Evangèli de Luc en parlar de la Val Pelis : "dona ta leuia a aquest aicí, e qu'alora tu comences con onta a butar-te a la darriera leuia " [douna toua leuïa à quest éïci, et qu'aloura tu coumencé coun hounta à buttâ-té à la dariéra leuïa] (Luc XIV-9), quand la Bibla valdesa de Carpentràs emplea luòc : [dona luoc a aquest, e adonca començares tenir lo derier luoc con vergogna]. Las plaças son de viatges establias al ponch de rescontre de doas vias : a la crosiera (Val Sant Martin [croûziëro], Ròchasmolas [cŗouziêr]), o a la crosiaa (Salbertrand : [crouziâ]). Plaça es attestat dins lhi ancians tèxts valdés : "e al mei de la plaça de lei lenh de vita de chascuna part del flum portant 12 fruchs " [e al mei de la plaça de lei leng de vita de cascuna part del flum portant 12 fruch] (Apoc. XXII-2) dins la Bibla de Carpentràs. la plaça - Lo Café De La Plaça.mp3 Lo cafè de la Plaça / Il caffè della piazza "Lo cafè de la Plaça (Mans de Breish)Al cafè de la plaça,Juke-box american,Lo cafè dins la tassaRefreja en t’esperant.Lo miralh enganaireOnt escrivi ton nom,Redòla dins mon caireEn cercant ton perdon.A tu, a ieu,A tu a tots.Quatre vièlhsJògan dins un canton...."/Al caffè della piazza,Juke-box americano,Il caffè nella tazza,si raffredda nella tua attesa.Lo specchio ingannatoreDove scrivo il tuo nome,Gironzola nella mia zonaCercando il tuo perdonoA te, a me,A te a tutti.Quattro vecchiGiocano in un cantuccio..... [indietro] commenta nome *e-mail * (mai visualizzata)sito web titolocommento * Desidero ricevere una mail in caso di risposta al mio commentoverifica codice commenta