IL DISCORSO UFFICIALE DEL NOSTRO DIRETTORE A SITRÌËRE.

Boun dzourn a tuts, mou frairi, e benvengû a Sitrìëre per la fete d'la Valaddo!
Boun dzourn a mesiö' lë Consou dë Sitrìëre e a sou Counsilhia, boun dzourn â Consou d'lâ Coumuna dë val Cluzoun e dë val Sen Martin, boun dzourn â frairi dë val Sèouze quë soun vengû isì per fô fete abou nou!
Enqueou ou nou rancountren isì â pê d'la Bantsette e dâ col famö' din lë mount entia pr'arnouvëlô ensempe lou sentimên quë soun abricô e ben dzalouzëmenta counservô din notre cör e quë nou lhion din la méme lengue, la méme culture, la méme manìëre d'esre, dë vioure e dë pensô.
Ou sen d'cò rehunî per tenî aut l'ounour dë notre tère, une tère magòre dure e avòre, banhô d'lâ ligrùmma dë notra mairi e dë notra nonna e d'la shour dë notri pairi e dë notri reiri, quelle tère qu'ou-z-astimen su toutta lâ tsoza dâ mount, c'mà la s'astimme lë ben plu preshou quë lë Boun Diou òie dounà â-z-ommi, e quë pa nun pourè direizô dë notre cör perqué l'ée la tère quë nou-z-à vit naisre e crèisre, la tère dount soun plantô ben soulidda notra rèi.
Ensempe a notre tère ou voulen d'cò ounourô sa dzent, la dzent dë notra mountannha, per sa fidelità e soun amour a la tère dâ vèi. L'ée dë dzent qu'à fait dâ travòlh la razoun dë tû sou dzours e quë, malgré lou sacrifisi, lâ ligrùmma a lâ shours, i s'ée dzomai dicouradzô ni i s'ée leisô prenne d'la coulere e d'l'arvire ma il à martsà su lë tsamin dâ pairi, counfient en Diou e en sa voulountà. Quë soun ëzemple moutre quacaren a lâ dzenerashoûn qu'vénon, perqué la rnountannhe pöcce arnaisre, vioure e crèisre sòne, fort e dzenerouze.
Embaroun dë nou-z-autri on degù quitô sètte tère, soun vieladdze e soun cloutsia, e anô lönh dâ paî per ganhô soun pon dë tû lou dzours crihent qu'â fousse pa sì dure e pa sì amòr. Ma tsì ée partì â s'ée pourtà aprê, acudî dzourn per dzourn dint lë foûn d'l'òrne, la limaddze dë sa bourdzô, lë blö' dë soun sìël, lë blonc d'lâ néou eternella, lë parfun d'lâ pancouta e dâ brousée, la tsalour dë soun fouhia, toutta qu'lâ pëchotta tsoza quë fon gronde la vitte d'l'omme qu'arneggue pa sâ rèi e sa pëchotte patria.
La Valaddo, sòi c'mà asoushashoun quë c'mà dzournòl, i s'iforse, lh'à dzò côzi vint ôn, dë tenî aut l'ounour dë notre tère e dë notre lengue per nurî la counshense d'la dzent dë notra valadda. Quacun â dì quë la notre l'ée un'empréze vòne e inutile. Ou voulen pa arfutô ren, itent ben a counouisense d'lâ dificultô d'un tsamin quë s' fai icur e difisile a tsaque pô, d'le fradzilità d'un materiòl umen dizabituà da trò lountemp â pensô a une proppre entità sousiòlmenta respounsabble e a une proppre fiziounoumia mouròle e etniqque, quë s'unison din l'armounia d'la lengue tettô a la tère dë Prouvense.
L'ée pr'iquèn qu'ou-z-aven difusà notre moudeste dzournòl, per pa esre arquitô, per pa esre acuzô dë neglidzense ou d'irespounsabilità, per pouguée martsô su notre tsamin bou counshense equilibrô e serenità perfette.
Bou sètte méme counshense ou-z-aven aprestà la fete d'enqueou; bou sètte méme serenità ou nou-z-adreisen a tû lou-z-amics e a tû lou frairi semenô un pauc pertout, din lâ valadda e fore d'ella, en Italia, en Fronse, en Europpe, unî dint la méme fè, din la valour e l'unisità dâ lengâddze. A tû lou frairi patouazôn dâ mount mountanhart, bou l'ubert courdialità quë nou-z-ée naturelle ou dizen: benvengû, frairi bou la grinour e l'amour dë notri reiri, ent lë non dë notre lengue mountanharde e prouvensòle!
Leisamen encô roumpre un autre icot per notre patouà. Dëmon, sabée, la s' parlarè magòre pa mai ni dë patouà ni dë prouvensòl. Ma, magòre, sèttou notri lengaddzi i saren moudestëmenta entre lâ peira segura d'un mount qu'ourè respir europeen. Ma, enqueou, acountentenou encòre dë demandô â patouà dë notri cairi un flamel dë tsalour a la modde dâ vèi, perqué ou pöcchon nen tatô 'ncô la tebése bou counfident familiarità. L'ée pr' iquèn quë, dron quë lë soulélh picatte caprishou dareire lë Pittre d'l'Aigle e l'oumbre desend su Valouncro e envëloppe toutte la valadde, ou mediten un istont su la valour sens fin e autëmenta umene dë notre vellhe culture, souvenent lou moumên cant notri sennhi i nou pernìhon s'la faude e i nou counchòvon dâ soursia e d'lâ fantina, dâ tsampia e d'lâ foulatouna, dâ granatia d'l'Ashette e dâ sinhours dâ Béth ou i nou parlòvon dë soun amarése e d'sâ delushoûn, ma d'cò dë soun espouar e dë soun amour p'la tère dâ vèi, sì belle e dzenerouze!
Din la lengue la s'unî e la së glourifia lë pasà d'un pöpple; en elle arvìou, purifiô da la cròse d'l'esperiense, l'istouare d'une coumunità, abou sâ vertû e sou limitti, bou la counshense embaroun aute, ma penibblëmenta respounsabble, d'une libertà e d' serténa couvinshoûn meourô din l'esperiense d'lâ dzenerashoûn pasö: din l'etnia, pa sarô en elle méme, ma uberte e dispounibble a toutta lâ dounashoûn e a tû lou countatti umên, su un plon d' libbre entente entre notri pöppli, lh'à la salvese d' notre ròse. Itsì la së cölh magòre lë sinhifià darìa d'l'ideòl quë nou-z-unî, ben dë soubbre d'lâ barìëra pouliticca ou relijouza ou d'la culture nashounòle qu'empere e itouffe notre ardent dezir d'arnaisense umene, culturòle, etniqque dint lë non dë notri sennhi e dë notri reiri.
L'ée pr'iquèn quë, tuts ensempe, la lhà pa gaire, ou-z-aven prià lë Boun Diou dë notri patri perqu''â nou-z-ajua a mantenî vive en tû nou-z-autri la forse e la voulountà dë counservô notre lengaddze, d'astimô notre bê patouà e dël moutrô â minô din la counvinshoun quë fin quë un pöpple parte sa lengue la sarè toudzourn un pöpple libbre e pa ren e pa nun pourè l'asourbî e lë quezô.
Amics e frairi quë sà vengû enqueou a Sitrìëre, lë patouà, notre bê patouà, qu'â sòi pradzalenc ou davalin, martinenc ou pascol, l'ée lë mouien pa prouvizouar quë nou lhia a notri reiri e â reiri dë notri reiri, l'ée l'espreshoun plu pure d' notre esistense, l'iritaddze plu preshou qu'ou-z-òion agù dë notri pairi. Fazen en manìëre qu'â vive perqué pöcce d'cò s' perpetuô din lou temps a venî notre fìëre ròse mountanharde e prouvensòle.
En vou-z-arnouvëlent notre boun dzourn e notre benvengù e en vou souetent une belle dzournô encallou encô vou priô d'esre toudzourn e dapertout dinnhi temouên d' l'esprit quë nou-z-à menà isì per la siziemme fete d' la Valaddo: quë tsacun dë vouz-autri sòi la flamme d' notri fouhia, une flamme quë déou pa së tuô ma brilhô eternelle c'mà lou glasia d' notra mountannha, quë déou itsaudô lou cörs plû frèi e iclarzî lë tsamin dâ minô, c'mà il à itsaudà e iclarzì iquellou d' notri vèi, perqué notre dzent sòi vrementa libbre e notri paî dinnhi d' l'iritaddze dë tû notri reiri.

Sitrìëre, lë 4 d'aout 1984.