Radyu e televisyun kumo d'abitüdo, sun istà ben kache; me süs karki jurnal la rüzo es surtio: «Le Monde», lu gran jurnal franses, lu jurnal ke en tut lu mund se les, se en vol seryuzoment suber soke la se paso ay katre kantun de la tero; akel jurnal, pensà en paw, a agü lu kuraje de devizar mal de l'Italho, de dir ke en t'akest pais pa tut la vay kumo la chalario, ke en t'akest pais lu marchà s'emparo de lu guvern!

Tot akò al l'a dich en parlant de la Ligüryo, de la Sichilho, dar Pyemunt, de l'Italyo entyero dundo, de may en may, ki guverno manjo e karki bot, per bunür, ven chapà bu i man en t'al sak e fenis dekò en «kuleje».

Ke «Le Monde, jurnal seryus e prugressisto, abye agü la mutryo de far suber e tut lu mund soke tüchi y-italhan san da na peso, es pa istà dejerì da Craxi ke a mandà na prutesto üfisyalo a l'ambasadur franses en Italho. Pensa mek a l'empurtanso dal jest!

Lu diretur dal jurnal a l'a fach suber a Craxi ke lu siu jurnal pyavo ren urdre dal President dal Guvern italhan e per talo a l'a mandà a n'akel pais.

Nus syen d'akiyi ke tüchi i bot ke an vurgü leze karkozo de ben eskrich süs l'onke i kapito süs akesto tero se sun sempre anà leze akel jurnal franses, remersyant lu bun diu ke armenk a l'esist; per tale se mestunen ren ke propi «Le Monde» abye agü lu kuraje de devizar dal pi gros mal de l'Estat italhan d'enküy. Se mestunen pitwest ke en president dal guvern s'estreme (belo se à l'es pitwest gros) darie d'en festük e trobe la mutryo per espuinar ki di la verità!