Las citats e lhi uelhs

I – Valdrada

Lhi antics bastieron Valdrada sus las ribas d’un lac abo de casas totas verandas una dessobre l’autra e de vias autas que mostron sus l’aiga lors brondanas a balaustra. Parelh lo viatjaire en arrubant ve doas citats: una drecha dessobre lo lac e una rebatua chapviraa. Ren exist e ren se passa dins na Valdrada que l’autra Valdrada repete pas, perqué la citat foguet bastia en maniera que chasque siu ponch foguesse rebatut da son espech, e la Valdrada aval dins l’aiga conten ren masque totas las rinuras e lhi salhents de las façadas que s’auçon sal lac mas proïbís decò l’intèrn de las estàncias abo lhi plafons e lhi paviments, la prospectiva di corridors, lhi espechs e lhi armaris.

Lhi abitants de Valdrada san que tuchi lors acts son ensem e son n’image especulara, a la quala aparten l’especiala dignitat de las images, e aquesta lor consciença d’abandonar-se per un solet instant al cas e a l’oblit. Bèla quora lhi amants se reviron abo lors còrps nus pèl còntra pèl en cerchant coma butar-se per prene l’ un da l’autre pus de plaser, mesme quora lhi assassins posson lo cotèl dins las venas nieras dal còl e pus de sang grumós desbòrda pus enfonson la lama que esguilha entre lhi tendons, es ren tant lor acoblar-se o trucidar-se que impòrta mas l’acoblar-se o trucidar-se dins lors images claras e freidas dins l’espech.

L’espech aüra acreis lo valor de las causas, aüra lo nega. Ren tot çò que semelha valer dessobre l’espech resist se rebatut. Las doas citats bessonas son pas egalas, perqué ren de çò que exist o aven a Valdrada es simmètric: a chasque chara e gèst respòndon da l’espech una chara o un gèst envèrs ponch per ponch. Las doas Valdradas vivon l’una per l’autra, en se beicant dins lhi uelhs d’un contun, mas s’amon pas.

II – Zamrud

Es l’umor de qui la beica que dona sa forma a la citat de Zamrud. Se lhi passes e subleteant, abo lo nas en aire darreire al suble, la conoissarès da dessot ensús: davançals, tendas que ventalhon, gescles. Se lhi chamines abo lo menton sal pitre, abo las onglas fichaas dins las palmas, ti esgards s’encrocarèn a ras de tèrra, enti reòls, lhi tombins, las liscas de pès, lo papieràs. Pòs ren dir que un aspèct de la citat sie pus ver de l’autre, mas de la Zamrud d’amont sentes parlar sustot da qui se la navisa en enfonsant dins la Zamrud d’aval, en percorrent tuchi lhi jorns lhi mesmes tòcs de chamin e en retrobant al matin lo malumor dal jorn de derant encrostat a lhi pè di murs. Per tuchi tòst o tard ven lo jorn que baissem l’esgard al lòng di tubos de las grondas e arrubem pus a destachar-lo da la calataa. Lo cas envèrs es pas exclús, mas es pus raire. Pr’aquò continuem a virar per las vias de Zamrud abo d’uelhs que d’aüra enlai chavon dessot las crotas, las fondamentas, lhi potz.

III – Bauci

Après aver marchat de jorns a travèrs de boscalhas, qui vai a Bauci arruba pas a veire-la e es arrubat. De finas eschaças que s’auçon dal sòl a granda distança un da l’autre e se pèrdon dessobre las nèblas reson la citat. un lhi monta abo d’eschaletas. A tèrra lhi abitants se mostron rarament: an já tot l’ocorrent ailamont e preferesson ren calar. Pas ren dins la citat trucha lo sòl gavat aquelas lònjas chambas da fenicòpter a lhi quals s’apòja e, dins las jornadas luminosas, n’ombra traforaa e angulosa que se dessenha sal fulham.

Tres ipòtesis se donon sus lhi abitants de Bauci: que òdien la Tèrra: que la respècten a la mira d’evitar qual se sie contact; que l’amen coma era derant de lor e abo de binòcles e de telescòpis ponchats en aval se guichissen ren de passar-la en revista, fuelha per fuelha, peira per peira, furmitz per furmitz, en contemplant afascinats lor absença.