III

Las súmias eron sus la via, e al metz de la chauçaa na sumieta ariava abo sa coa, mentre la maire la controlava abo l’esgard. Eron totas ben conscientas de la presença de quarqu’un autre, a distança de seguressa. Lhi mascle adults eron grands, patalocs, pesants e decisament agressius, e la major part de las súmias lhi evitava; minjavon d’un contun de sòrtas de granas que eron chaütas su la via da n’àrbol grand e brondós da las fuelhas espessas. Las plueias recentas avion gonflat lo flum, e la corrent gargolhava en escorrent dessot lo pònt estrech. Las súmias evitavon l’aiga e lhi peschàs, e tuchi lhi bòts que passava na màquina, en esbrinchant de pauta d’en pertot, despareission da la via dins na seconda, e la maire era lèsta a pilhar sa sumieta. Quarqu’una se rampinhava sus l’àrbol, d’autras rejonhion la riba dal flum, mas tornavon súbit sus la via a pena la màquina era passaa: d’aüra enlai eron abituaas a la presença de l’òme. Eron sensa relam, pròpi coma la ment umana, e arquitectavon un baron d’esquèrs.

*

Era un grop de gent simpàtica; esquasi tuchi eron ardents e masque quarqu’un escotava per confutar. Escotar es n’art de bèl conquistar, mas possèd de belessa e na granda comprension. Nosautri escotem abo las divèrsas profonditats de nòstre èsser, mas nòstre escòut es sempre acompanhat da un preconcèpt o da un particolar ponch de vista. Escotem ren simplament; lhi a totdia l’esquèrm interferent de nòstri pensiers, de nòstras conclusions e di nòstri prejudicis. Escotem abo plaser o abo na cèrta rexistença, en chapant o en repossant, e parelh lhi a pus d’escòut. Per escotar chal aver na patz interiora, na libertat da l’esfòrç d’aquisir, n’atencion relaxaa. Aqueste estat vígil e passiu ensem es en grad d’auvir çò que es al delai de las conclusions verbalas. Las paraulas confondon, son ren que de meian exteriors de la comunicacion; mas per comunicar al delai dal brui de las paraulas chal que dins l’escòut lhi àbie na vígila passivitat. Aquilhi que lo amon, pòlon escotar; mas es extremament rar trobar n’escotaire. Un baron de nosautri cèrchon de resultats, vòlon rejónher de miras, siem sempre ocupats a sobrefar e a conquistar, e pr’aquò lhi a degun escòut. Es masque en escotant que un sent lo chant de las paraulas.

«Es possible liberar-se da tuchi lhi desidèris? Sensa desidèri, lhi a de vita? Lo desidèri es ren benlèu de vita? Cerchar de liberar-se dal desidèri es voler la mòrt, es ren ver?»

Çò que es lo desidèri? Quora ne’n siem conscients? Quora disem que desiderem? Lo desidèri es ren n’abstraccion, exist masque ental rapòrt. Lo desidèri nais ental contact, ental rapòrt. Sensa contact lhi a pas de desidèri, lo contact pòl èsser a qual se sie livèl, mas sensa nele lhi a ren de sensacion, de respòsta, de desidèri. Conoissem lo procès dal desidèri, coma nais; percepcion, contact, sensacion, desidèri. Mas quora siem conscient dal desidèri? Quora diso d’aver un desidèri? Masque quora lhi a la perturbacion dal plaser e dal dolor. Es masque quora lhi a de consciença dal conflict, de la perturbacion, que un reconois lo desidèri. Lo desidèri es la respòsta inadeguaa a l’esfida. La percepcion de na bèla màquina gènera la perturbacion dal plaser. Aquesta perturbacion es de consciença dal desidèri; la mesa a fuec de la perturbacion, causaa dal dolor o dal plaser, es de consciença de sé. La consciença de sé es de desidèri. Pòl lhi aver de libertat da aquesta perturbacion, dal conflict e dal desidèri?

«Entendetz la libertat dal conflict dal desidèri, o dal mesme desidèri?»

Conflict e desidèri son benlèu dui estats separats? Se lo son, nòstra recèrcha deu portar a l’illusion. Se lhi auguesse ren la perturbacion dal plaser e dal dolor, dal besonh, de la recèrcha, dal compliment, en sens positiu coma negatiu, lhi auria de desidèri? E volem liberar-nos da la perturbacion? Se polem capir aquò, alora siem en grad de comprene lo sinhificat dal desidèri. 

Lo conflict es de consciença de sé, la mesa a fuec de l’atencion a travèrs la perturbacion dal desidèri. Volem ren, benlèu, liberar-nos da l’element generator de conflict ental desidèri e tenir a son pòst l’element plasent? Plaser e conflict son tuchi dui na causa de perturbacion, es ren ver? O pensatz que lo plaser perturbe ren? 

«Lo plaser es ren na causa de perturbacion.»

Es propi ver? Avetz jamai notat lo dolor dal plaser? Lo desidèri dal plaser es ren sempre en aument, vòl ren sempre de mai? Es ren benlèu lo desidèri d’aver sempre de mai na causa de perturbacion, coma l’es l’urgença d’evitar? Tuchi dui creon lo conflict. Nosautri volem gardar lo desidèri plasent e evitem aquel penós: mas se observem atentament, tuchi dui son na causa de perturbacion. Voletz èsser libre da la perturbacion?

«Se auguéssem ren de desidèris mueraríem; se auguéssem ren de conflicts, nos enduermaríem.»

Parlatz per experiença, o masque en basa a n’idea que vos sietz fach? Nosautri imaginem coma saria se auguéssem ren de conflicts e parelh empediem l’experimentacion d’aquel estat, qual que sie, ente chasque conflict es quitat. Nòstre problèma es: çò que causa lo conflict? Polem ren veire na causa bèla o bruta sensa que naisse lo conflict? Polem ren observar, escotar sensa consciença de sé? Polem ren viure sensa perturbacions? Polem ren èsser sensa desidèri? Segur, nos chal comprene la perturbacion e ren cerchar na via de sobrefar o d'exaltar lo desidèri. Lo conflict deu èsser capit, ren nobilitat o soprimut.

Çò que causa lo conflict? Lo conflict nais quora la respòsta es ren adeguaa a l’esfida; e aqueste conflict es la mesa a fuec de la consciença coma mi. Lo mi, la consciença butaa a fuec a travèrs lo conflict, es d’experiença. L’experiença es la respòsta, la reaccion a n’esfida, n’estímol, a n’esfida o provocacion; sensa tèrme o nom, lhi a ren d’experiença. Donar un nom ven dal magazin, da la memòria; e aqueste donar un nom es lo procès de la verbalizacion, la creacion de símbols, images, paraulas, que renfòrça la memòria. La consciença, la mesa a fuec dal mi a travèrs lo conflict, es aqueste procès total d’experiença de nomar, de registrar.

«Dins aqueste procès, cò que es que orígina lo conflict? Polem liberar-nos dal conflict? E çò que lhi a al delai dal conflict?»

Es donar un nom que orígina lo conflict, no? Vosautri afrontatz l’esfida, a qual se sie livèl, abo un recòrd, n’idea, na conclusion, abo un prejudici; val a dir, donatz un nom a l’experiença. Aqueste nomar dona un caràcter a l’experiença, en essent lo caràcter donat dal nom. Donar un nom es la registracion de la memòria. Lo passat s’encòntra abo lo nòu; l’esfida es acceptaa da la memòria, dal passat. Las respòstas dal passat pòlon ren capir lo nòu, lo viu, l’esfida; las respòstas dal passat son inadaptas, e da aquò nais lo conflict, que es de consciença dal mi. Lo conflict quita quora lhi a ren lo procès de denominacion. Poletz beicar dins vos coma la denominacion sie esquasi simultànea abo la respòsta. L’intervàl entre la respòsta e la denominacion es d’experimentacion. L’experimentacion, ente lhi a ren ni l’experimentator ni l’experimentat, es al delai dal conflict. Lo conflict es la mesa a fuec dal mi e abo la cessacion dal conflict lhi a la fin de chasque pensier e lo començament de l’inexaurible.