As.:"L'autre sande, de sera, siu anaa ambe un grop d’amís a minjar dins una locanda occitana a Peira Puerc; nos an portat de plats particulars de nòstra tradicion coma la polenta de formentin ambe la banha de pòrris, las anchoas al vèrd, la fea sambucana ambe las olivas, lo formatge Chastèlmanh e, per finir, la torta di Techs, aquela ambe de perús cuechs ental vin, chocolata, amandas esbrisaas. Parlant ambe lo cusinier ai descubèrt que l'Occitània entiera es ben richa de plats enteressants e nòstras valadas n'an una bòna varietat. Sabetz, m’a talament tot agradat qu’ai decidut de me butar a cusinear! Vendion de libres de recèptas, n'ai achatat un e ai començat da las mai simplas, naturalament ambe un pauc d’ajua de ma maire. Per encuei ai envitat a dinar ma nòna per lhi far veire qu’ai emprés a cusinear. Ai fach: las raviòlas a la maniera de la val Varacha, ambe las trífolas, lo tomin dal Mèl, conduchaas ambe lo burre nier; 
de second, las tructas e lhi bolets e, per dòuç, la torta de brossa".

Nòna: “Sies verament una brava cusiniera”.

As.: “Nòna, chal que me mòstres a far lhi talhons vonchs e après lo banhet vèrd e aquel ros per las anchoas, l’alhòli, la banha de pòrris, lo ris al lach ambe la cogorda, lo comaut ...”

Nòna:“Qué d’autras causas ai encara da te mostrar, ma filheta?”