Las citats e lo cèl

III – Tecla

Qui arruba a Tecla, ve pas gaire de la citat, darreire las palissadas de pòsts, las sostas de tela se sac, las empalcaduras, las armaduras metàllicas, lhi pònts de bòsc sospenduts a de còrdas o resuts da de cavalets, d’eschalas, de tralís. A la demanda: – Perqué la construccion de Tècla dura parelh tant? – lhi abitants sensa quitar d’auçar de sengelins, de calar de fils a plomb, de bojar chapuei e chabal de lòngs penèls, – Perqué comences pas la destruccion, – respòndon. E sollecitats se crenhon que a pena gavaas las empalcaduras la citat comence a desbrisar-se e a anar a tòcs, jonton en prèssa, sotavòutz: – Ren masque la citat.

Se, insodisfach de las respòstas, quarqu’un fixa l’uelh sus la fissura de na cléia, ve de grus que tiron chapuei d’autras grus, d’enchasteladuras que revieston d’autras enchasteladuras, de trauls que pontalhon d’autri trauls. – Que sens a vòstre bastir? – demanda. – Quala es la mira de na citat en construccion se ren na citat? Ente es lo plan que seguetz, lo projèct?

– Te lo mostrarèm a pena finís la jornada; aüra polem ren quitar, – respòndon.

Lo travalh finís al tramont. Cala la nuech sal chantier. Es na nuech estelaa. – Vaquí lo projèct, – dison.

V – Àndria

Abo na tala art foguet bastia Àndria, que chasque sia via cor en seguent l’òrbita d’un planeta e lhi edificis e lhi luecs de la vita en comun repeton l’òrdre de las constellacions e la posicion de lhi astres pus luminós: Antares, Alpheratz, Capella, las Cefeidas. Lo calendari de la citat es reglat en maniera que travalhs e oficis e cerimònias se dispauson dins una mapa que correspond al firmament dins aquela data: parelh lhi jorns sus la tèrra e las nuech ental cèl se miralhon.

Bèla se a travèrs na reglamentacion minuciosa, la vita de la citat escor calma coma lo moviment di còrps celèsts e pren la necessitat di fenòmens ren somés a l’arbitri uman. A lhi citadins de Àndria, ne’n laudant las produccions industriosas e lo benèsser de l’esperit, me decidero a declarar: – Compreno ben coma, en vos sentent part d’un cèl immutable, d’engranatges d’una meticolosa relotgeria, vos gardatz da l’aportar a vòstra citat e a vòstras costumas lo pus pichòt chambiament. Àndria es la soleta citat que conoisse ente convene restar immòbil dins lo temp.

Se beiqueron estonats– Mas perqué? E qui l’a dich? – e me porteron a visitar una via sospendua dubèrta de recent dessobre un bòsc de bambú, un teatre de las ombras en construccion al pòst dal chanil municipal, aüra meirat enti padilhons dal vielh lazaret, abolit per la garison di darriers apestats, e – just inaugurats, un pòrt fluvial, n’estàtua de Talet, un toboga.

– E aquestas innovacions destorbon pas lo ritme astral de vòstra citat? – demandero.

– Tant es perfècta la correspondença entre la nòstra citat e lo cèl, – responderon, – que qual se sie chambiament de Àndria compòrta qualque novitat dins las estèlas –. Lhi astrònoms escruton abo lhi telescòpis après chasque chambiament que aven a Àndria, e senhalon l’explosion de na nova, o lo passar da l’irange al jaun d’un luenh ponch dal firmament, l’espànder-se de na nebulosa, lo curvar-se de n’espira de la via de Sant Jaco. Chasque chambiament ímplica na chaena d’autri chambiaments, en Àndria coma dins las estèlas: la citat e lo cèl rèston jamai egals.

Dal caràcter di abitants de Àndria mériton d’èsser recordaas doas virtuts: la seguressa en lor e la prudença. Convints que chasque innovacion de la citat influïsse sal dessenh dal cèl, derant de chasque decision càlcolon lhi riscs e lhi vantatges per lor e per l’ensema de la citat e di monds.