Las citats e la memòria

II – Isidòra

A l’òme que cavalca lònjament per lhi terrens salvatges ven lo desir de na citat. Finalament arruba a Isidòra, citat ente lhi palais an d’eschalas a vis encrostaas de lumaças marinas, ente se fàbricon a règla d’art de canuchals e de violons, ente quora un forestier es incèrt entre doas fremas n’encòntra sempre na tresena, ente las lutas di jals degéneron en de batalhas sanguinosas entre lhi escometitors. A totas aquestas causas pensava quora desiderava na citat. Isidòra es donca la citat de si sumis: abo na diferença. La citat sumiaa lo contenia da jove; a Isidòra arruba en tarda etat. Dins la plaça lhi a un muret di vielhs que beicon passar la joventut; nele es setat en fila abo lor. Lhi desirs son já de recòrds.

IV – Zòra

Al delai de sies flums e tres chaenas de montanhas se tròba Zòra, citat que qui l’a vista un bòt pòl pus desmentiar. Mas ren perqué laisse coma d’autras citats memorablas n’image fòra dal comun enti recòrds. Zòra a la proprietat de restar dins la memòria ponch per ponch, dins la succession da las vias, e de las casas al lòng de las vias, e de las pòrtas e de las fenèstras dins las casas, bèla en ren mostrant de belessas o de raritats particolaras. Son segret es la maniera dins la quala la vista escor sus de figuras que se succèdon coma dins na partitura musicala ente se pòl ren chambiar o bojar deguna nòta. L’òme que sa a memòria coma es facha Zòra, de nuech quora pòl pas durmir imàgina de chaminar per sas vias e se navisa l’òrdre dins lo qual se succèdon la mostra d’aram, la tenda a listas dal barbier, la gesclaa da lhi nòu esbrinchs, la tor de vedre de l’astrònom, lo quiòsc dal marchand de cocombres, l’estàtua de l’eremita e dal leon, lo banh turc, lo cafè al canton, la travèrsa que vai al pòrt. Aquesta citat que se cancèla pas da la ment es coma n’armadura o un retícol ente dins sas casèlas chascun pòl butar las causas que vòl recordar: noms d’òmes illustres, virtuts, numres, classificacions vegetalas e mineralas, datas de batalhas, constellacions, parts dal discors. Entre chasque nocion e chasque ponch de l’itinerari polarè establir un liam d’afinitat o de contrast que sierve da recham instantàneu a la memòria. De maniera que lhi òmes pus savis dal mond son aquilhi que san a ment Zòra.

Mas en van me siu butat en viatge per visitar la citat: obligaa a restar immòbila e egala a se mesma per èsser mielh recordaa, Zòra languiet, se desfaset e despareisset. La tèrra l’a desmentiaa.

V – Maurília

A Maurília, lo viatjaire es envidat a visitar la citat e dal mesme temp a observar cèrtas vielhas cartolinas illustraas que la representon coma era derant: la mesma idéntica plaça abo na jalina a pòst de l’estacion di autobus, lo quiòsc de la música al pòst dal cavalcavia, doas senhorinas abo lo parasolelh blanc al pòst de la fàbrica d’explosius. Per ren delúder lhi abitants chal que lo viatjaire laude la citat dins las cartolinas e la preferisse an aquela presenta, mas en avent cura de contenir son regret per lhi chambiaments second de règlas precisas: en reconissent que la manhificença e la prosperitat de Maurília devengua Metròpoli, se confrontaas abo la vielha Maurília provinciala, rendon pas na cèrta gràcia perdua, que totun pòl èsser apreciaa masque aüra dins las vielhas cartolinas, dal temp que derant, abo la Maurília provinciala dessot lhi uelhs, de graciós un lhi veïa pròpi ren, e encara menc un lo veiaria encuei, se Maurília foguesse restaa tala e quala, e que totun la metròpoli a aquesta atractiva de mai, que a travèrs çò que es devengua un pòl pensar abo nostalgia an aquela que era.

Gardatz-vos dal lor dir que de bòts de citats diferentas se succèdon sal mesme sòl e dessot lo mesme nom, naisson e mueron sensa s’esser conoissua, incomunicablas entre lor. De bòts decò lhi noms di abitants rèston egals, e l’accent de las vòutz, e fins a mai lhi trachs di morres; mas lhi dius que àbiton dessot lhi noms e dessobre lhi luecs se ne’n son anats sensa dir ren e a lor pòst se son anidats de dius estrangiers. Es van demandar-se se son melhors o pejors de lhi antícs, dal moment que exist pas degun rapòrt entre lor, parelh coma las vielhas cartolinas representon pas Mauríla coma era, mas n’autra citat que per cas se sonava Maurília, coma aquesta.