occitan

Cossí èsser ministre...

En França, avèm passat l’estiu amb un governament qu’expediava los afars corrents. E de corsas, ne’n manquèt pas amb la tenguda dels Jòcs olimpics e dels Jòcs paralimpics. Puèi, venguèt (enfins) lo moment de nominacion de ministres novèls.

Se poiriá pensar que cal aver competéncias asseguradas per poder menar los afars del país. Es pas necessàriament lo cas…

De costuma, se causís un primièr ministre de la majoritat. En França, s’es pres un representant del cinquen partit en nombre de l’Amasssada nacionala… Aquò li va pausar problèmas per aver majoritats…

A l’Educacion nacionala, notam que la ministra novèla foguèt del nombre de deputats e deputadas que signèron lo recors al Conselh constitucional per que la lei Molac que representa una avançada per l’ensenhament de las lengas de França s’aplique pas dins son ample. Se pòt ja entrevéser tot l’interès que va portar a la question.

A l’Agricultura, lo ministre precedent partiguèt aprèp aver autorizat un erbicida toxic dins las risièras camarguencas… Sa remplaçanta se sap ja que lo despassa dins l’escota a l’agricultura intensiva e empoisonaira : la fin de l’usatge dels erbicidas e dels pesticidas es jamai per deman mas per deman passat e, probable, quand serà tròp tard ! La CÒP de Colombia nos va encara anonciar de polits engatjaments que se constatarà a la COP venenta que son pas estat tenguts.

La competéncia del ministre novèl de l’Industria es de metre en relacion amb lo fait que foguèt testimòni del maridatge del president de la Republica.

Avèm un novèl ministre de l’Interior que confond Estat de dreit e Estat de dreita.

Lo novèl ministre encargat de la luta contra las discriminacions èra opausat al maridatge per totes e vòl pas l’egalitat dels dreits per las personas LGBT. Al mens, es al fial del dorsièr…

La familha de la ministra de l’Ecologia fa part dels dirigents de la segonda entrepresa francesa de petròli : Perenco. Una entrepresa a las amiras fòrtament ecologicas : recupèra los poses en fin de produccion per ne tirar fins a la darrièra gota al mesprètz del respècte de l’environa e dels dreits dels pòbles autoctònes.

Fin finala, los ministres son de passatge, mas los problèmas non solament demòran, mas venon mai grèus.

Ciutadanas e ciutadans, se cal metre a l’òbra per cambiar lo sens dels camins preses par l’ora d’ara. Val mai èsser actor que s’acontentar de subir e de romegar.