Feta ad Aousta
Ad Aousta, la bela sità d'ourigin roumana, tuit lh'ann a ièt inna manifestasioun ben couneisouà: la Fiera de sant'Ors. In baroun d'espousitour tra artista è artijon valdoustàn, lou 30 è lou 31 genìe, prouponoun li lour travalh. I presentoun totte le atività tradisiounale: la sculturra dou boc; li travalh de la piera, dou fer batù, dou couram; la tesiturra dou chenovvo è dou drap, viellha stofa de lana, fèita avéi de vielh tëlìe de boc. E incò de pounchëtte, travalh avéi li ven, de choze per la méizoun, d'éichale an boc, de boutal... In col se fazàt maque devon l'ingléiza dedicà aou Sent, ma varra tot lou chentro ou plein de banquèt è de marchond avéi lour marchandize. La feta i-t'asì in ansen de muzica, folklore, è a ièt l'oucasioun per tasté le tradisioun gastronomique coumme vin è de proudot tipic. I-t' inna vera feta poupoular avéi soun pouint particulìe: la vilhà, din la nuèit tra lou trenta è lou trentun, avèi li chumin illuminà, plein de gen finca de matin.
Tra le sculturre plut sinhificative trouvèn de santoun, ritrat de persounajo è shene de vitta familiar è dou post, masquere, betie, è asì in baroun de choze utile coumme de poss da talhé, de forme per lou beuro, scatoule, coufanèt, sabò de boc, arche, moblo, onca agricoul, damourèt. Inna choza tra totte, però, i propi de lai : la "grolla" .
La" grolla" i-t'in caliche per lou vin fèit da in recipient, eigurà din in bloc de boc de valoù , tournì, travalhà, sarà da in quervisèl dou meimo valoù.
L'at de ourigin relijouse : da caliche paleocristian a couppa di countadin.
Soun nò derive da lou" Gral", que vout dire "calice", an lenga d'oil. La grolla s'anouvrave an oucasioun spechale corra se beivat ansén, ma per tuit li jorn s'anouvrave inn'eicouèla pi sempliche, avéi buì monjo.
A i èt asì la" coupa de l'amicisia" an boc. I derivà da la grolla, ma i ben pi basa è tripasouà. L'at de pechit bèc è lou quervisèl tot antalhà è s'anovre sourtou per lou café a la valdostana. Lou cafè qu'ou se bèit pasont la couppa de mon an mon, apré aveine beivù inna goulà, ou fèit avéi de café ben chargià, meiclà a bronda, spesie, succro è se servit ben choooud.
La Val d'Aousta l'at in baroun de proudot tipic, ben couneisù dapertot, coumme ad ezempio la fountinna o lou lard d'Arnad, ma din sa bèla feta eisì, se vèit asì l' ampourtonsa dounà a l'apartenensa storica, culturala è a lour post.
sente